Segueix-nos
Vols rebre el Singular?
Editorial Dimecres, 22 d'Octubre de 2014
Opinió
Opinió.
09/07/2009
1904 CAIXA DE PENSIONS. LA GRAN ENTITAT FINANCERA CATALANA
"La política de proximitat, el sentit de país, el respecte per la vellesa i per la dona i l’amor a la cultura feren de la Caixa un orgull col·lectiu"
Josep Maria Figueres
1904

Arreu el país, de Girona a Valls, apareixen diversos bancs i caixes a finals del XIX que hereten la gloriosa tradició medieval del suport financer al comerç lliure. L’embranzida s’aturarà per la pressió centralista, per la voluntat d’impedir el creixement d’un sector emergent català i de futur. Després de la desaparició de la banca pròpia, del Banc de Barcelona a Banca Catalana, quedà un vaixell gairebé desarborat. No fou només per l’acció centralista negativa sinó també, gràcies a diversos catalans que, per fas o per nefas, hi van col•laborar. Són prou conegudes les campanyes d’Alfons Quintà a un diari madrileny important denunciant les suposades grans dificultats financeres de la banca de Jordi Pujol i les declaracions dels líders socialistes que volien empresonar al president de la Generalitat catalana per estafador. Altres bancs espanyols amb el silenci mediàtic ho podien resistir però Catalana no. La retirada de dipòsits i la política “auxiliadora” acabaren amb aquesta banca innovadora. La tempesta passà. Ara Pujol té honors d’estadista, Quintà fou “premiat” amb la direcció de TV3 i el Banc de Bilbao adquirí a preu de saldo una sanejada banca que només d’immobles valia el seu pes en or. Anem a la història.

Arran la dura vaga del 1902 que comportà unes grans dificultats per les classes populars afectades, Francesc Moragas impulsà unes reflexions a la Revista Social que intentà de donar suport, des del liberalisme i la fe cristiana, a les necessitats de la condició social dels desvalguts, en moments que l’Estat només recaptava impostos i xuclava homes per les guerres colonials i poca cosa més. Les reflexions fructificaren i amb la voluntat solidària nasqué la que avui és la primera entitat financera catalana. El seu creixement fou imparable, assolí tant la confiança dels impositors que esdevingué la líder. Amplià oficines i dipòsits des de la primera llibreta de la Caixa (1904) fins l’actualitat amb milions de titulars i amb una xarxa de caixers automàtics, una web operativa increïblement vàlida i bona i amb una dimensió internacional anul•là l’afirmació que els catalans no són aptes per a la gestió financera ja que l’han convertida en referent mundial i per molts paràmetres positius d’excel•lència.

La Caixa ajudà als emprèstits de la Mancomunitat de la que n’assumí la gestió de tresoreria el 1921 i contribuí eficaçment i poderosament a la bona gestió de la Generalitat republicana i de la Generalitat actual com a font financera propera al poder català els pocs anys del segle vint que foren lliures de dictadures militars. Durant la guerra civil quedà dividida igual com les terres de parla catalana –Mallorca i Eivissa en poder dels sollevats- però resistí l’embat i l’edifici, diuen els autors de la seva biografia, es: «danyà però no esberlà. La fortalesa adquirida en el curs d’aquesta trentena d’anys i les cauteles d’una gestió tan prudent com alerta salvaren un patrimoni popular que la maltempsada havia posat, de tota manera, en gravíssim perill». El director de la Caixa, Josep M. Boix fou depurat i empresonat i patí consell de guerra com tot el que fos simple aroma de catalanitat. Es nomenà un Consell de direcció nou com per a totes les altres institucions i organismes de la Catalunya ocupada. L’estat prengué tot el que fou el naixement de la caixa: la previsió social, l’auxili i el suport populars. Perdé el sentit fundacional i esdevingué entitat financera a seques. Malgrat que Boix, i la sentència militar ho reconeix, era un home bo humanament i vàlid professional, calien col•laboracionistes i persones com Miquel Mateu o Enrique Luño Peña que se n’ocuparen desplaçant els legítims. Tanmateix es resistí i amb la mort de Franco els nous aires de llibertat arribaren a l’entitat i s’expandí, així el 1979 absorbí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida i el 1990 es fusionà amb la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona per crear l’actual Caixa d’Estalvis i Pensions veritable motor del sistema financer català amb totes les altres caixes i el Banc de Sabadell. La política de proximitat, el sentit de país, el respecte per la vellesa i per la dona i l’amor a la cultura feren de la Caixa un orgull col•lectiu. La política de crèdits hipotecaris, el gran valor d’una obra social amb museus que substitueixen les biblioteques de l’ahir, assumides per l’Administració, i, molt especialment, la dimensió de ser nucli del sistema energètic amb la participació en empreses puntes del sector, ens mostra la capacitat d’innovació i alhora de solidaritat i arrelament al país. No hi ha espai per a glossar una dimensió d’amplitud de la feina feta però el 1921 va crear, ens diuen Nadal i Sudrià, l’Institut Català per a Cecs, de caràcter educatiu: editava revistes i llibres en braille, mantingué una biblioteca en aquest sistema i ajudà la formació professional –oficis- dels invidents. Si això ho feu per una minoria, què no féu per la majoria del país? Catalunya seria diferent sense el pas de la labor de la Caixa. La podem valorar com cal.

Per a saber-ne més:
Jordi Nadal i Carles Sudrià: Història de la Caixa de Pensions, Barcelona, Edicions 62, 1981.
(0 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Comentaris
Informaciówww.elsingular.cat es reserva el dret a no publicar aquelles aportacions que siguin contraries o atemptin contra la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l'ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrial. www.elsingular.cat tampoc assumeix cap responsabilitat derivada de l'enllaç a altres webs de tercers, ni dels seus continguts, que es pugui accedir a través del nostre portal.
S'està parlant...
Enquesta
Creus que el sobiranisme ho té guanyat, com diu Xavier Sardà?
Creus que el sobiranisme ho té guanyat, com diu Xavier Sardà?
96 %
1 %
4 %
334 vots
Juncà: Qui és Xavier Sardà?
Segueix-nos
Vols rebre el Singular?
© ElSingularDigital.cat S.L. 2012
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida