La qualitat humana i democràtica d’un país es pot mesurar, també, a través de la cura que té de la seva memòria històrica. És hora, doncs, d’honorar Heribert Barrera, expresident del Parlament de Catalunya i moltes coses més que ara no fan al cas, amb un espai dedicat a la capital del seu país. Ja en vaig fer un tuit: a mi em sembla que el millor indret seria la plaça de la Vila de Madrid. Té dues grans virtuts: allà hi ha l’Ateneu Barcelonès, que Barrera va presidir molts anys, i els madrilenys no s’empiparan perquè ja tenen una gran avinguda al districte de les Corts. Segons m’han explicat, a més, l’Ajuntament de Barcelona té des de fa temps la intenció d’eliminar els carrers amb el nom duplicat, de manera que també s’avançaria en aquesta direcció.
En tot cas, si aquesta opció quedés descartada, hi ha molts altres espais adients per batejar amb el nom de l’expresident del Parlament de Catalunya. Evidentment, es tracta de dedicar-li un carrer o una plaça, i no pas un monument o algun bust en algun racó del Parc de la Ciutadella. Tenim un munt de carrers amb noms que, amb tots els respectes, ja no tenen sentit. Tenim el carrer Padilla, que ja ningú no recorda qui era, o el carrer Castillejos, que ningú no sap a què carai fa referència. De fet, per aquella zona hi ha uns quants carrers a revisar: el carrer Dos de Maig demana a crits ser rebatejat amb el nom de qualsevol cosa que li permeti anar amb el cap ben alt. Una mica més lluny hi tenim un altre carrer surrealista: el carrer de l’Alcalde de Móstoles. Sense comentaris.
A més, cal recordar que la nostra ciutat té carrers amb noms indignes i vergonyants. Ja vaig parlar del gran genocida espanyol Hernán Cortés, però en tenim molts més. Tenim també el capità Arenas i el tinent coronel González Tablas, dos herois (espanyols) morts legítimament pels àrabs durant la guerra imperial d’Espanya contra el Marroc. O els més patètics de tots: els carrers de la caravel•la la Pinta i la caravel•la la Niña, que no van ser altra cosa que instruments per transportar una munió de colonitzadors que van ser el detonant del primer i únic genocidi continental de la Història.
Seria bo, encara que ja em sembla que demano massa, que aquesta operació es faci amb una certa celeritat. Dit d’una altra manera, estaria bé que quan es compleixi el primer aniversari de la seva mort, poguem retre homenatge a Heribert Barrera en un lloc físic i no pas a través de la xarxa virtual. Massa vegades, la burocràcia municipal i la manca de voluntat política deixen podrir els temes, sobretot quan són nacionals. Ho hem vist amb l’exasperant lentitud del procés de les quatre columnes de Puig i Cadafalch o amb la no concreció de l’assignació d’un espai per al fundador de l’estelada, Vicenç Albert Ballester, tot i que el seu cas ja ha estat aprovat per la comissió del nomenclàtor.
