Segueix-nos
Vols rebre el Singular?
Editorial Dilluns, 22 de Desembre de 2014
Opinió
Opinió. Joan Ridao
14/02/2012
SENSE POR DE VOLAR
"La història explicada pel final sempre sembla tota una altra, pròpia de l’estultícia"
Amb el pas dels dies, es pot entendre la sensació de derrota que ha escampat entre la societat catalana a la vista del tancament de la companyia Spanair. Enmig d’un allau diari de pèssimes notícies en l’àmbit econòmic, més de 4.000 persones han perdut la seva feina de cop i 22.000 més s’han vist sotmeses al trasbals d’arribar a l’aeroport i comprovar que el seu vol ja no existia... Són totes elles raons més que evidents que expliquen la inquietud social i el desànim actuals. Amb tot, el que no resulta tan comprensible és l’acarnissament amb què ha estat tractada la fallida des de determinats sectors polítics, econòmics i mediàtics, sobretot de Madrid. I, per què no dir-ho, el seguidisme caní d’alguns a casa nostra. Simplement pel fet de tractar-se d’un projecte amb una pregona implicació econòmica de les administracions catalanes i de la denominada societat civil. Amb aquella superioritat moral que dóna a alguns sentir-se amos dels grans projectes empresarials d’Estat, els únics ungits per la divinitat per a liderar-los. Han pontificat sobre les febleses del projecte, ridiculitzat les aspiracions catalanes i divulgat a tort i a dret la sospita de mala gestió. No se’n recorden tanmateix de l’infaust espectacle que va oferir, ara fa just dos anys, el tancament d’Air Comet, el màxim accionista de la qual era un prohom de la capital amb una notable adherència, com després es va veure, a les plataformes socials de l’empresariat.

Francament, sembla difícil justificar que, si els deutes reconeguts de la companyia en el concurs de creditors són 474 M€, el problema provingui del fet que el president de l’empresa, que ho ha estat una mica menys de tres anys, tingués assignat un salari anual d’uns centenars de milers d’euros. Ni tampoc que sigui just abonar-se en les dificultats que, ja d’entrada, presentava el projecte (“jo ja ho deia”). La història explicada pel final sempre sembla tota una altra, pròpia de l’estultícia. Per contra, això no és raonable, principalment perquè és una considerable manca de consideració cap als empresaris que van arriscar de bona fe en l’empresa, creient en el projecte i esmerçant un fenomenal esforç. Alguns d’ells, empresaris amb llarga i reconeguda experiència en el sector del transport o del turisme. Però sobretot perquè convé recordar que a Spanair hi van concórrer circumstàncies excepcionals diverses. La primera d’elles, la disponibilitat d’una empresa quins propietaris, els suecs de SAS, havien intentat vendre sense èxit, i això que es tractava d’un context molt més propici que l’actual. La segona, el convenciment generalitzat que calia millorar, per les seves repercussions econòmiques de tot ordre, la connectivitat intercontinental de l’aeroport de Barcelona. És això el que explica l’empenta entusiasta, que alguns qualifiquen de temerària, que va rebre el projecte a partir del maig de 2008 per part de determinades personalitats i grups de l’empresariat català, per bé que alguns, cal reconèixer que no només no hi van invertir el seu patrimoni sinó que es van aixoplugar en el consell d’administració de la companyia i en el diner públic.

En aquest escenari, la Generalitat es va involucrar en el projecte, arrossegada per una voluntat col•lectiva de la que participava decididament el principal partit de l’oposició aleshores, avui en el Govern. Per més que Artur Mas hagi arribat a dir aquests dies: “Hem fet tot el que hem pogut, però això era una cosa dels d’abans”. Certament, la participació de la Generalitat es va decidir no sense recels dictats per la més elemental prudència que imposava un projecte d’aquella magnitud, amb les dificultats que arrossegava. I és clar que es van cometre errors. El més destacat, les reserves d’algun partit del govern i d’una part de l’empresariat a canviar el nom de la companyia sobretot després del malaurat accident del vol 5022, l’agost de 2008.

Però Spanair no va ser mai un projecte patriòtic i voluntarista: va ser un projecte de país, això sí, acompanyat de la legítima aspiració dels seus participants de guanyar-hi diners. L’argument que ha fet fortuna de que es tracta d’un fracàs (l’enèsim) de la burgesia catalana, és un enfocament legítim. Però decimonònic i esbiaixat. Em recorda que en les escoles de negocis es qüestiona sovint que en aquest país es culpabilitza en excés el fracàs empresarial, i es contraposa aquest costum al d’altres països emprenedors en què l’ocàs d’un projecte econòmic, sense mala fe ni pràctiques reprotxables, forma part natural del currículum empresarial i constitueix un estímul per tornar-ho a intentar. Per això, el missatge que avui ens beneficiaria més col•lectivament seria el de reconèixer el fracàs sense embuts, i el propòsit d’esmena, si es vol. Però deixant clar que si ens hi tornem a trobar, caldrà tornar-ho a intentar. El país, el seu empresariat, la societat civil, els mitjans de comunicació han d’entendre això. En cas contrari, el futur se’ns complica.
Joan Ridao
Joan Ridao Doctor en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UB. Llicenciat en Dret per la UAB i diplomat en estudis avançats de tercer grau en Ciència Política per la UB. Professor associat del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la UB i de la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat diputat del Parlament de Catalunya (1995-2008) i membre dels Congrés dels Diputats (2008-2011) per ERC, partit del qual també n’ha estat secretari general. Ha escrit diverses publicacions, entre les quals destaquen Les contradiccions del catalanisme (L'Esfera Llibres, 2005), Així es va fer l'Estatut (Mediterrània, 2006); El Pla B. L'estratègia cap a la sobirania (Mina, 2007), i Catalunya i Espanya, l'encaix impossible (Proa 2011).
Seguir l'autor
@Joanridao / www.ridao.cat
(4 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Comentaris
Informaciówww.elsingular.cat es reserva el dret a no publicar aquelles aportacions que siguin contraries o atemptin contra la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l'ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrial. www.elsingular.cat tampoc assumeix cap responsabilitat derivada de l'enllaç a altres webs de tercers, ni dels seus continguts, que es pugui accedir a través del nostre portal.
Notice: Undefined index: REMOTE_ADDR in /home/elsingular.cat/admin/lib/db/cms/Comentario.php on line 53
Narcís
14/02/2012 20:31
Ras i curt: 1. Quants diners privats ( privatius de debò) s'hi posaren? 2. Quants d"empresaris ' perderen aquests/ seus diners? 3. Quin percentatge n'eren diners públics, sia 100%, sia 90%, sia 80%, sia .. ? 4. N'és de rebut així de cop i volta .. el president cobrés uns ' quants centenars de milers d'euros ' anuals ( quants en són en els tres anys?)? PD: ara que hi penso, jo en guanyo 8.000 MEUR/ any, però com el forat de ma companyia n'és de 8 BEUR .. jo no he estat ( anem de facècies?)! Nota: m'en recorda allò de ciudad real .. ' únic aeroport privat d'Europa ' amb diners de CCM? + JCCM? + Diputació? + SEPECAM-INEM? + . . . ( i pocs dies abans d'inaugura'l volgueren vendre'l .. qui tingui orelles que hi senti!)? Anotació al marge: sembla mentida xerrar així de salaris pecat mortal .. i no diguem-hi si és d'impostos així de tot déu àdhuc els més fumuts!
Notice: Undefined index: REMOTE_ADDR in /home/elsingular.cat/admin/lib/db/cms/Comentario.php on line 53
Rosa
14/02/2012 18:07
Clar, català i contundent. Com sempre Joan!
Notice: Undefined index: REMOTE_ADDR in /home/elsingular.cat/admin/lib/db/cms/Comentario.php on line 53
ferran
14/02/2012 17:46
Apa! Vinga!..No busquis responsabilitats més enllà de les pròpies. Ni canviant el nom de Spanair, ni abocant-hi més diners públics o privats, ni millorant la gestió, res hages canviat...Un projecte d'aquesta envergadura que ha patit un sabotatge en tota regla per part dels poders centrals, i amb les mans lligades per defensar-se, era impossible que anés endavant.
Notice: Undefined index: REMOTE_ADDR in /home/elsingular.cat/admin/lib/db/cms/Comentario.php on line 53
Reagrupat
14/02/2012 12:47
L'error més gran és haver posat el carro davant dels bous. Primer la LLIBERTAT de la Nació. Tot el que segueix ens irà venint per afegit i treball
S'està parlant...
Enquesta
David Fernàndez
Creus que David Fernàndez hauria de seguir de diputat?
81 %
6 %
13 %
551 vots
Observador: ES politic amb bastan sentit comu i amb aquest mom...
Segueix-nos
Vols rebre el Singular?
© ElSingularDigital.cat S.L. 2012
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida