Segueix-nos
Vols rebre el Singular?
elSingular.cat utilitza ‘cookies’ per millorar l’experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.
Editorial Dimarts, 02 de Setembre de 2014
Opinió
Opinió. Albert Ventura
17/09/2012
L'art de la guerra
"Qui som i cap a on anem són preguntes repetides des de diversos àmbits durant tots els temps, però el conflicte autèntic que provoca la confrontació militar obligarà el lector a formular-se encara més aquests dubtes"
Alexis Jenni
L'art francès de la guerra
(trad. Pau Joan Hernàndez)
Barcelona: Edicions 62, 2012


Se sol dir que l'amor ha fet córrer rius de tinta, però s'obvia sistemàticament que la guerra també n'ha propiciat de diversos, alguns de tolstonianament molt cèlebres. En el cas d'avui parlem de L'art francès de la guerra, la primera obra d'Alexis Jenni (Lió, 1963).

Aquesta magnífica novel•la, que va merèixer el premi Goncourt 2011, toca temes tan sensibles com l'art de fer la guerra i el paper que els militars, un autèntic col•lectiu que viu en societat fora de la societat, que anomenaríem civil per entendre'ns, ha tingut a la França del segle xx. Però lluny d'això aquesta novel•la explora d'altres camins inevitables quan parlem de conflictes bèl•lics. Qui som i cap a on anem són preguntes repetides des de diversos àmbits durant tots els temps, però el conflicte autèntic que provoca la confrontació militar obligarà el lector a formular-se encara més aquests dubtes.

La Resistència, l'Iraq, Indoxina, o Algèria són alguns dels escenaris que la història recent de França recorda amb més o menys vergonya, especialment en els dos darrers casos. I és que el colonialisme pot ser una eina magnífica per conèixer l'horror i la baixesa de l'ànima humana quan és capaç d'exterminis totalment salvatges i injustificats per tal de conquerir, posseir, una petita llesca de terra, com si la terra conegués propietat perpètua i immutable al llarg del temps.

En els temps que ens ha tocat viure, plens d'agitació política, social i econòmica, la confrontació es pot palpar de forma quasi física a l'aire. Fer-nos preguntes a nosaltres mateixos és un exercici magnífic que una novel•la com aquesta pot abonar. Escrita en un llenguatge precís, acurat i amb un bon ritme és una obra plenament recomanable.


Albert Ventura
Albert Ventura (Tarragona, 1985). És filòleg i escriptor. Ha estat vinculat amb l'Escola de Lletres de Tarragona i és membre del col·lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona. Col·labora amb El Singular des del setembre de 2011.
Seguir l'autor
@AlbertVenturaP
(0 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Comentaris
Informaciówww.elsingular.cat es reserva el dret a no publicar aquelles aportacions que siguin contraries o atemptin contra la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l'ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrial. www.elsingular.cat tampoc assumeix cap responsabilitat derivada de l'enllaç a altres webs de tercers, ni dels seus continguts, que es pugui accedir a través del nostre portal.
S'està parlant...
Enquesta
Creus que l'Estat espanyol traurà a Catalunya les competències de Seguretat i Educació per evitar la Consulta?
Creus que l'Estat espanyol traurà a Catalunya les competències de Seguretat i Educació per evitar la Consulta?
10 %
40 %
50 %
48 vots
Segueix-nos
Vols rebre el Singular?
© ElSingularDigital.cat S.L. 2012
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida