Segueix-nos
Vols rebre el Singular?
elSingular.cat utilitza ‘cookies’ per millorar l’experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.
Editorial Divendres, 18 d'Abril de 2014
Opinió
Opinió. Melcior Comes
08/02/2013
L’exèrcit català: necessitat humanitària
"Allà moren a l’engròs: aquí signem manifestos demanant no tenir un exèrcit que potser un dia podria salvar-los"
Un dels entrebancs que potser ens impediran arribar a consensuar un estat propi és el que ens suggereix, com a punt previ, arribar a establir el model d’estat que volem. El repertori és ampli: hi ha estats totalitaris i autoritaris, però dins la gamma democràtica n’hi ha també diverses varietats: estats “socials” —com ho és Espanya segons la Constitució del 78—, i estats “liberals”, o “neoliberals”, els que potser estan més preocupats per la llibertat que no per la igualtat, afavorint més el desplegament econòmic que no la redistribució de la riquesa. D’aquests n’existeixen uns quants, i bona part del nostre sobiranisme n’és tan al·lèrgic que sembla que s’estima més ser autonomia espanyola “social” que no estat català “liberal”. Això almenys es desprèn de moltes declaracions d’intencions.

En aquesta línia —definir el futur estat català, el seu model, etc.— s’han pronunciat un centenar de personalitats del país, que han signat un manifest contra la possibilitat que Catalunya tingui un exèrcit si arriba a gaudir d’unes vertaderes estructures d’estat. Deixem de banda la precipitació de la proposta —un pèl còmica; encara no tenim nòvia i ja pensem en el divorci…—, i preguntem-nos si té sentit demanar que una democràcia de qualitat no tingui un exèrcit.

Per molta gent, un exèrcit equival a guerra, destrucció, mort indiscriminada i abús total. Voldrien que la futura Catalunya independent quedés allunyada d’aquestes barroeries. El problema, però, és que en el segle XXI els exèrcits ja no tenen, al servei de les democràcies, la missió de fer guerres de conquesta —i per tant tampoc de defensar-se dels atacs de cap altra democràcia—, sinó més aviat de salvar vides humanes que pateixen els desastres de les guerres civils o els genocidis.

Jo també sóc partidari de no tenir exèrcit: sóc partidari d’un exèrcit únic europeu, que rebaixaria la despesa militar dels països membres i que facilitaria que la Unió Europea tingués possibilitats d’emprendre les seves accions militars sense la tutela dels Estats Units.

Ara mateix, a Mali, estem veient una intervenció militar legítima i digna. Les notícies de TV3 ens mostren com els malians reben els soldats francesos i al president Hollande com alliberadors; gràcies a l’exèrcit francès els homes de Mali han deixat de ser perseguits i morts, i de rebre tortures dels islamistes, i s’ha contribuït a l’alliberament de les dones, que no podien ni sortir al carrer. Amb només una baixa francesa: quantes vides innocents no s’han salvat? Com és que no estem disposats a admetre que hi ha intervencions legítimes dels exèrcits al servei de la pau? Com puc negar al meu país la possibilitat que enviï un exèrcit a salvar vides humanes a uns quants milers de quilòmetres de distància?

Quan els hutus i els tutsis es massacraven davant la passivitat internacional —Ruanda, 1994—, en un genocidi que va costar un milió de vides humanes escapçades a cop de matxet: quants pacifistes no se’n van voler adonar que era necessària una intervenció militar per aturar aquella carnisseria? Quants de laments no hi ha hagut després, del propi Bill Clinton o de Kofi Annan, fustigant-se per no haver enviat un exèrcit amb celeritat? Tan sols amb un efectiu armat d’un milenar de soldats s’haurien salvat centenars de dones i nens tutsis.

A mi m’hauria agradat una intervenció armada a Ruanda, com m’agradaria ara mateix a Síria, on un règim assassí ha massacrat més de 100.000 vides humanes —xifres de TV3— que només exigien reformes democràtiques, o com a mínim la caiguda d’un dictador. Allà moren a l’engròs: aquí signem manifestos demanant no tenir un exèrcit que potser un dia podria anar pel món parant aquest farciment de fosses comunes a mans de tirans infames.

Molts dels que signen manifestos pacifistes són els mateixos que es lamenten que les potències internacionals no vinguessin a enderrocar Franco després de la seva victòria l’any 1939… Potser hauria costat vides, sí, no ho nego: però us imagineu si a Espanya i Catalunya haguéssim gaudit d’una democràcia l’any 1941 gràcies a les forces armades aliades? Quan de dolor, exili, tortures i assassinats ens hauríem estalviat? És pitjor la guerra que una dictadura feixista i eliminacionista de la diversitat cultural? No rebríeu ben contents un exèrcit estranger a Catalunya si Espanya aturés per la força de les armes —i amb violència assassina— les nostres pacífiques intencions independentistes?

¿No hauria estat molt bé poder llençar Franco a l’abocador de la història l’any 1940 i no l’any 1975? Aquests pacifistes: haurien donat suport a les armes de les República espanyola contra l’alçament de Franco? No haurien defensat —com Joan Sales i l’exèrcit de Catalunya— les seves institucions enfront de la tirania? Doncs resulta que avui en dia els exèrcits serveixen per això —no per fer ridícules guerres d’agressió—: per salvar institucions democràtiques i aturar exterminis de masses. Com és possible titllar el franquisme de ‘genocidi contra Catalunya’ i alhora ser un pacifista absolut, és a dir, no disposat a admetre que els exèrcits serveixen per a parar genocidis? O potser temen que l’exèrcit català ocuparà París?

S’han de llegir els llibres d’història, i s’han de llegir els teòrics de la guerra i de les intervencions militars. Davant d’això no es pot tenir una actitud ingènua, d’adolescent purità que basteix les seves idees sobre quatre imatges de la guerra del Vietnam vistes en alguna pel·lícula.

A mi no m’agraden les armes ni la violència, però sé que hi ha guerres que s’han de parar, hi ha genocidis que s’han de tallar, i vides humanes que s’han de salvar. Vull un exèrcit únic europeu —professional i competent, humanitari—, i per descomptat amb participació catalana, com hi ha ara mateix catalans a l’exèrcit espanyol, desplegat en diverses missions humanitàries (Bòsnia, Afganistan, Txad…). Un exèrcit que aturi exterminis de masses, un exèrcit que vetlli per la vida dels que són atonyinats simplement perquè lluny de casa nostra pensen com nosaltres i demanen un respecte per a la pluralitat i per a les seves pròpies vides.
Melcior Comes
Melcior Comes Escriptor. Llicenciat en Dret, irromp en el món literari a partir de 2003. Cadascun dels seus llibres de ficció ha recollit un premi literari, entre ells els Josep Pla 2008. En el camp de l’assaig, destaca la seva participació al manifest generacional Qui no mereix una pallissa?. Llibres que ha escrit: L’aire i el món (2003), L’estupor que us espera (2004), El llibre dels plaers immensos (2006) i La Batalla de Walter Stamm (2008).
Seguir l'autor
@MelciorComes
(23 en total)
Opini sobre la notícia que acaba de llegir.
Comentaris
Informaciówww.elsingular.cat es reserva el dret a no publicar aquelles aportacions que siguin contraries o atemptin contra la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l'ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrial. www.elsingular.cat tampoc assumeix cap responsabilitat derivada de l'enllaç a altres webs de tercers, ni dels seus continguts, que es pugui accedir a través del nostre portal.
Jordi
18/02/2013 11:27
Un article pretesament 'realista' davant de la 'ingenuïtat' pacifista. Però, vejam: les intervencions militars de les grans potències (USA, Xina, Rússia, França, etc.) estan fetes per responsabilitat, per amor als drets humans i per evitar sofriments a la població civil? Això sí que és capgirar la història, ser ingenu rematat i no haver aprofundit massa en com funciona el món!
Brauli Tamarit
12/02/2013 09:27
Us convidem a conèixer un escrit del filòsof de la història Alexandre Deulofeu (1903-1978). Es tracta de «Com arribarem a la Confederació Universal?», darrer capítol del seu primer llibre «Catalunya i l'Europa futura», editat per primer cop l'any 1934 i reeditat l'any 1978 com el seu darrer llibre. Està disponible en diferents idiomes dins del lloc web d'Alexandre Deulofeu (http://deulofeu.org). La versió en català es troba a: http://www.deulofeu.org/index.php?idioma=1&pagina=115
trescci
11/02/2013 16:47
ha ha ha... l'article aquest és una broma de mal gust? amb un final naïf de com és l'exèrcit ideal? Recordar-te que els tirans infames hi són a tot al món, també en la "democràcia" (dictadura dels mercats), aquests són en molts casos sustentats per exèrcits armats per... oh sorpresa els nostres governants o multinacionals... L'exèrcit només es una estructura més de poder i només obeeix i serveix al poder... Si voleu un "exèrcit de pau" cossos especialitzats en grans operacions de salvament o per tasques d'enginyeria, etc... però d'aquí a tenir tancs i avions i míssils doncs que voleu que us digui, NO! I en tot cas caldria fer un referèndum i no deixar que il·luminats militaristes diguin com ha de ser catalunya...
Toni
10/02/2013 15:04
Em sembla que qui pensi que l'exèrcita català no serà defensiu, sinó agressiu, no coneix al seu propi poble, no és d'eixe món... Per tant, els catalans, un cop tinguem el nostre Estat independent, votarem quin model volem, però em jugo un sopar que voldrem unes forces armades catalanes defensives, d'un estat de dret democràtic, no sobredimensionades, modernes, eficients, adequades a les circumstàncies i proporcions del nostre país i 100% interrelacionades amb les forces de Defensa europees... La millor manera de ser pacifista (ningú no vol guerres, els catalans no en volem) és estar defensat, en el marc europeu, per un exèrcit nostre, propi, modern, per evitar, mai més, un altre 1714 o 1936.
Narcís
09/02/2013 15:02
A) Cap model d'Estat n'és entrebanc de res .. un poble amb sa llengua, cultura i història més territori així nació política n'és de per si Estat! B) L'únic impediment que tenim els PPCC són els entrats a mata-degolla estrangers/ maquillats d'espanyols amb ajut francès de fa tres segles ençà! C) I pel que fa a l'exèrcit .. si no et sap greu, el poble català, com amo i senyor de son esdevenidor, prendrà la determinació que no pas controvèrsia de cap mena! PD: no n'estic d'ànim de seguir ' pentinant el gat ' .. ara toca dona'l de menjar ( viure/ ser lliures!)! Nota: tanmateix, no sé pas què diu .. a hores d'ara dubtar dels valors superiors com llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític? Anotació al marge: de la resta, la voluntat popular mitjançant sos partits pel que fa a la participació política .. decidirà ( si no et sap greu)!
Guillem
08/02/2013 22:40
Sr. Miquel: no ha entès res. Analitzi bé: "Per suposat que Catalunya ha de desenvolupar un cos armat professionalitzat, estratègic i eficient." i "Ara bé, el que volen significar aquests signants, i crec que ningú pot replicar amb veritables fonaments, és que els catalans no volem un exèrcit sobredimensionat i absurdament equipat per a afrontar conflictes armats que mai no es duran a terme."
Miquel 7
08/02/2013 22:04
Sr. Guillem voste te la mes mínima idea de com ha funcionat el mon es últims 500 anys? Li recomano l'exercici d' anlitzar per que que Holanda o Belgica tenen exercit ? o tots els nous estats nescuts a Europa ?
Guillem
08/02/2013 21:11
Sobre l'article d'avui a El Singular Digital: El que sí és ingenu és creure que les "accions humanitàries" dels exèrcits occidentals tenen res d'"humanitàries". Per suposat que Catalunya ha de desenvolupar un cos armat professionalitzat, estratègic i eficient. I estic segur de que els signants del manifest al qual es fa referència a l'article ho saben tan bé com el seu autor. Ara bé, el que volen significar aquests signants, i crec que ningú pot replicar amb veritables fonaments, és que els catalans no volem un exèrcit sobredimensionat i absurdament equipat per a afrontar conflictes armats que mai no es duran a terme (em refereixo òbviament a l'exèrcit espanyol, amb el seu astronòmic pressupost i les seves caríssimes unitats i armes encara més caríssimes de mantenir omplint-se de pols). En això tots estem d'acord oi? Doncs prou de buscar polémiques a tot arreu o acabarem com a la Guerra Civil, dividits i vençuts. Articles il·luminats com aquests on l'autor ens ve a explicar que ell sí que ha entès de que va el món i la geopolítica mundials, i que els qui volem un món més avançat i civilitzat no ens assabentem de res, serien del tot prescindibles si no hi hagués tanta pedanteria al món. Ara tots sabem sobre diplomàcia, defensa i relacions internacionals. Siguem una mica més humils, si us plau, que som un poble tan covard que tot just comencem a treure la poteta, però ja ens estem estirant dels cabells a viam qui té més ego. A viam si al final tenen raó els espanyols sobre la nostra incapacitat per a ser res més que una Comunitat Autònoma: demostrem-los que no i fem de Catalunya l'Estat més adelantat del món.
@JoanBGS
08/02/2013 20:37
Una pregunta: quina aportació ha fet l'exèrcit espanyol a la pau en tot el segle XX? Potser m'he remuntat massa enllà. Una pregunta més propera: Espanya ha estat més segura abans o després de la gran aportació del trio de les Açores? Em sembla que el militaristes catalans són uns supremacistes que s'imaginen que si Catalunya tingués un exèrcit estaria format per persones íntegres, que ajudarien les velletes a creuar els carrers. No es tracta de renunciar a la seguretat, sinó de basar-la en un sistema que garanteixi que les respostes no alimenten el conflicte. Renunciar a l'exèrcit no implica estalviar-nos aquella despesa, sinó invertir-la en prevenció de conflictes i reducció de les amenaces, que n'hi ha, i moltes, i massa complexes per ser abordades a nivell nacional. Prou solucions decimonòniques als reptes del segle XXI!
Carles Viñals Casado
08/02/2013 17:43
En altres ocasions he discrepat del Melcior Comes; no pas en aquesta, en què li dóno la raó i el recolzo plenament. Poques coses ens han perjudicat més i contribuit al nostre desprestigi i menyspreu per part dels nostres veïns que aquesta pretesa superioritat moral que ens atribuim i que ens fa refractaris a quallsevol cosa que tingui a veure amb l'exèrcit i les armes, i que de fet no és sinó la covardía i la comoditat de que siguin els altres qui, arribat el cas, facin la feina per nosaltres i ens treguin les castanyes del foc.Potser ha estat el fet humiliant d'haver-nos vist forçats a servir en l'exèrcit dels nostres conqueridors el que ens ha fet rebutjar l'ofici de les armes, com si d'aquesta manera ens traguéssim del damunt la seva dominació. Error absolut. Allò que ens calía no era blasmar el servei a unes armes que no eren les nostres, sinó el fet de no haver procurat la creació d'un exèrcit al nostre servei. Abomino de tota la pseudocultura progresista i falsament. humanitària, que ens manté en la submissió sota la capa d'una puresa angèlica, inaplicable des que el món és món. Accepto de bon grat l'evolució com a signe del vertader progrés, però davant la dogmàtica pseudoprogressista que pretén obviar la saviesa dels antics, avalada per segles d'experiència, prefereixo mil vegades el consell dels clàssics, Un dels nostres ja ens va dir fa poc: "Tota llibertat és il.lusòria en absència dels mitjans per defensar-la." Es deia Joan Sales, i valía per ell mateix més que tots els "progres" de Catalunya.
Bernat
08/02/2013 16:22
Sr.Jaume, tantes lliçons i no sabem ni escriure correctament la nostra llengua. Un xic trist.
Indigeta
08/02/2013 13:33
Per dessitjar una Catalunya independent sense exercit, una de dos, o s'és un babau integral o s'és un quintacolumnista espanyol amb molta mala llet.
Jan Riba
08/02/2013 11:39
El primer que farem quan tinguem un estat propi, és tenir el millor exèrcit possible. Prendrem de model l'exèrcit d'Israel: el millor armament, els millors oficials, 3 anys de servei militar obligatori, etc. Fora ingenuitats, per favor.
Francesc
08/02/2013 11:20
tens tota la raó. He començat a llegir "La guerra de los Balcanes" (Osprey/RBA) i en la introducció i els antecedents hi ha alguna cosa que em recorda la situació actual alguna cosa fa molta pudor, i si ens pensem que els espanyols/ castellans per aquesta vegada es mostraran civilitzats i comprensius, ens podem esperar asseguts. No ens accepten com a espanyols, som una colonia i per això ens volen "españolizar" i si volem independència o un estatus confederal o federal de veritat ja ens podem preparar per la lluita, i si algú em vol fer cas comencem ja a demanar una força de interposició.
Jon
08/02/2013 11:10
Hola Jan, creus que podem triar si volem energia nuclear? M'estàs dient que per poder tenir petroli cal matar gent? No es podrien invertir els diners en armes en energies alternatives? No creus que els lobbis energètics ens han imposat el seu model? El teu raonament em sembla totalment cínic.
Jan
08/02/2013 10:05
Són curiosos els arguments dels que critiquen que es faci la guerra per protegir els pous de petroli o els jaciments d'urani. Deu ser que ells no consumeixen energia elèctrica o van a peu o a cavall a tot arreu.
CAT
08/02/2013 09:57
Es diu exèrcit per les capacitats però el català tindria 2 vessants: gent pròpia per a tasques com ajudar blablabla, i gent de defensa de fora, mixte o no, per defensa del país i ja està.
Gironí
08/02/2013 09:11
Gran article. Encara cal fer molta pedagogia en aquest aspecte, començant pel propi president de la Generalitat i acabant pels intel·lectuals que viuen en un mon de floretes. Com a poble, ens manca sentit d'estat i cal posar-hi remei.
Jan
08/02/2013 09:10
Com deien els romans: "Si vis pacem, para bellum"
JAUME
08/02/2013 08:58
Sr. Melcior Comes voste no te ni puñetera idea del que escriu. Voste necessita saber historia per poder adonar-se que els exercits sont lo pitjor de l'humanitat. Es necessari tenir els medis economics per cultura,sanitat, infraestructures i pèr evitar desigualtats socials. Pero un exercit? El seu comentari es d'un tuff totalment totalitari i de voler entendre que tot aquest mon de violencia esta basat en el sistema economic imperatnt. I a sobre voste ens demana que tinguem exercit. Anem apanyats amb periodistes com voste.
Jo
08/02/2013 08:26
Ho sento però pensar que les estats fan intervencions per raons humanitàries és bastant innocent. França vol protegir els jaciments d'urani per les seves centrals nuclears. No es va intervenir a Ruanda perquè allí no hi havia interessos occidentals. Es va intervenir a l'Iraq, perquè hi ha petroli, amb excuses humanitàries. Els exèrcits son un cop i un altre un instrument de l'economia capitalista i la raó d'estat devora qualsevol idea humanitària.
bet.cat
08/02/2013 06:13
Potser sí que cal recordar que encara som humans i no divins. Aquí planeta terra, per ara no passem de la quarta dimensió.
Drets
08/02/2013 00:14
bon argument, melcior, però no és l'únic a favor d'unes forces armades. M'agradaria que tots penséssim sobre això: qui és ningú per conculcar-nos el dret a defensar el nostre país? Els catalans hem de tenir el dret constitucional de poder defensar el nostre país, amb les armes a la mà si calgués, i l'Estat -la República- ha de garantir aquest dret. I que no es preocupin, que mai a ningú li conculcaran el dret a l'objecció de consciència.
S'està parlant...
Enquesta
Portaveu UE
Per què el portaveu de la UE va criticar l'informe del CATN sense llegir-lo?
75 %
3 %
22 %
63 vots
Segueix-nos
Vols rebre el Singular?
© ElSingularDigital.cat S.L. 2012
desenvolupament bab software | diseny gràfic l'eixida