El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
«El parèntesi més llarg», de Tina Vallès
  • CA

Tina Vallès (Barcelona, 1976) és —cito de la solapa del llibre— filòloga de formació i escriptora, correctora i traductora de professió. «El parèntesi més llarg», que va ser mereixedor del premi Mercè Rodoreda 2012, és la seva darrera publicació i arriba amb la benedicció d’un dels premis literaris de narrativa més importants del país. Anteriorment han vist la llum dos llibres de relats publicats a Labreu edicions: «L’aeroplà del Raval» (2006) i «Un altre got d’absenta» (2012), i una novel•la, «Maic» (2011), a Baula Edicions.

En aquesta ocasió, Vallès ens presenta un recull compost de disset narracions que es focalitzen en escenes de la vida diària. Cada conte és, precisament, un parèntesi de la vida dels personatges. Cada fragment de vida descriu, narra, l’existència quotidiana d’uns personatges que es troben tancats dintre d’una bombolla de temps que s’allarga o escurça segons el cas. A diferència d’altres ocasions, Vallès —segons diu ella mateixa en una notícia publicada al diari ARA del 27/02/2013— ha trencat amb la seva dinàmica de basar-se en la realitat per bastir una ficció. De fet, aquestes narracions, molt versemblants per quotidianes, poden partir d’un inici que desencadena el nucli narratiu de cada història, i no té per què tindre-hi relació necessàriament (penso, particularment, en la narració, excel•lent, «El gemec»). En qualsevol dels casos, és evident que Vallès domina el llenguatge, però també la tècnica literària.

Algunes de les peces poden sorprendre pel gir narratiu que ens presenta el narrador (com a «Pardals», i no en dic més per reservar-vos el plaer lector), ja sigui en una rigorosa primera persona o en una tercera persona, però sigui quina sigui la veu escollida, és evident que ens trobem davant d’una escriptora interessada en un gènere narratiu més complicat que no sembla. De fet, el conte requereix una tensió narrativa que, en ocasions, la novel•la no requereix. Per això mateix cal felicitar Vallès, perquè quan un text llisca tant és que hi ha molta mà d’obra, i per tant hores, al darrere.

Tina Vallès
El parèntesi més llarg
Barcelona: Proa, 2013

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa