L’històric polític del PSC i actual eurodiputat, Raimon Obiols, afirma a les seves memòries ‘El mínim que es pot dir, memòries polítiques’ que si la independència de Catalunya només depengués de prémer un botó, “la majoria ho faria”.
En el llibre Obiols recorda que aquesta teoria ja la va formular l’any 1988 “en una reunió que hi eren presents, entre d’altres, Ernest Lluch, Pasqual Maragall i Felipe González”. D’ella afirma que “no era res de l’altre món, però tampoc era una boutade”. Com s’encarrega de rememorar al seu llibre, el socialista va pronosticar en el seu moment que “en una situació que garantís que la independència de Catalunya no tingués cap mena de contrapartida negativa, ni per a Catalunya ni per a Espanya, una majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya hi estaria a favor”.
El que fou primer secretari del PSC entre el 1983 i el 1996 reconeix al mateix temps que aquesta realitat “sense hostilitats o hostilitat, sense costos ni efectes negatius, dins i fora de Catalunya, simplement no existia” igual que tampoc existeix ara. I és que en les seves memòries Obiols afirma que “potser es podria dir que a Catalunya hi ha una majoria que, paradoxalment, vol la independència sense trencar amb Espanya”.
Actualment “l’assignatura continua pendent, i el repte es planteja amb més tensió, amb més passió i amb una correlació de forces diferent” diagnostica l’actual eurodiputat. Una realitat que s’hauria de canalitzar a través d’una consulta al poble de Catalunya perquè aquest “pogués decidir les relacions que vol tenir amb Espanya”. Un escenari que Obiols no s’atreveix a pronosticar com quedaria, “però que sigui quin sigui, Catalunya anirà amunt, amb esforç i enginy. Contra la llei de la gravetat. No és un mal destí per a un poble” , conclou.
