El govern espanyol ha tancat tota especulació sobre el manteniment de possessions espanyoles al Pacífic a través d’una resposta parlamentària en la qual aclareix oficialment que Espanya va cedir el 1899 totes les places que li quedaven aquells dies en aquest oceà.
En una resposta parlamentària al diputat d’Amaiur Jon Iñarritu, l’executiu de Mariano Rajoy assegura que Espanya no conserva la sobirania de cap illa al Pacífic, tot i que el Tractat de 1899 pel qual va cedir a Alemanya les seves últimes possessions en aquesta zona no incloïa una delimitació geogràfica dels territoris transferits, com sí que havia fet en un tractat anterior amb el mateix país. “La interpretació més lògica del Tractat de 1899 entre Espanya i Alemanya és que ambdues parts tenien tan clar que el que s’estaven transferint eren totes les possessions que Espanya encara conservava en el Pacífic, i que no es va considerar necessari fer una delimitació geogràfica precisa com al 1855 “, explica el govern espanyol en la seva resposta.
El 17 desembre de 1885 Espanya i Alemanya van signar un tractat per delimitar les seves esferes d’interès en el Pacífic. S’hi reconeixia la sobirania espanyola sobre les illes Carolines i Palaos, i Espanya es comprometia a exercir aquesta sobirania. Aquest tractat definia el territori sota sobirania espanyola com el delimitat per l’Equador, el grau 11 de latitud nord i el comprès entre els paral · lels 133 i 164, límits que deixaven fora a les actuals Illes Marshall, a les quals els espanyols anomenaven llavors les Illes Carolines orientals.
“Després de la derrota a la guerra hispano-nord-americana, Espanya va optar per vendre Alemanya el que li quedava de les seves possessions al Pacífic“, recorda el govern espanyol. El 30 juny 1899 Espanya i Alemanya van signar un tractat pel qual la primera cedia al segona “la plena sobirania i propietat sobre les illes Carolines, Palaos i Mariannes”, excepte l’illa de Guam, que no la podia cedir perquè havia passat a domini nord-americà. Espanya va rebre a canvi una “indemnització pecuniària de 25 milions de pessetes”, detalla el govern espanyol. Però a diferència del que feia el Tractat de 1885, el de 1899 no fixava la delimitació geogràfica de què era el que cedia.
Elucubracions
“Això últim, unit al fet que les Carolines comencen als 5 graus de latitud nord ha permès a algunes persones elucubrar amb la idea que Espanya encara conservaria la seva sobirania sobre qualssevol illa que poguessin trobar-se entre l’Equador i els 5 graus de latitud “, reconeix el govern espanyol. En concret, sobre les illes Guedes, Coroa, Pescadors i Ocea, que alguns hispans anomenen “la Micronèsia espanyola“.
No obstant això, un dictamen de 4 de gener del 1949 del l’assessoria jurídica del Ministeri d’Afers Exteriors “va estimar que qualsevol hipotètic dret d’Espanya sobre aquestes illes hauria quedat destruït pels règims de fideïcomís posteriors, que eren els ocorreguts després de la I Guerra Mundial amb el traspàs d’aquests territoris al Japó i després de la II Guerra Mundial amb la seva atribució als Estats Units“, precisa l’executiu. Aporta en la seva resposta dos arguments en contra d’un suposat manteniment de la sobirania espanyola sobre les illes Guedes, Coroa, Pescadors i Ocea. En primer lloc, “tradicionalment aquestes illes havien estat vinculades a les Carolines i calia entendre que si es van cedir aquelles, també es van cedir aquestes”. En segon lloc, exposa el govern central, “l’actitud espanyola entre 1899 i 1948”, període durant el qual alguns mitjans de comunicació van esgrimir la qüestió, “mostra que la intenció d’Espanya en signar el tractat amb Alemanya era traspassar totes les seves possessions en el pacífic “.
“Resultaria poc coherent que Espanya hagués volgut cedir les Carolines, les Palaos i les Mariannes, però s’hagués reservat la sobirania sobre uns quants illots d’escàs valor econòmic sobre els quals mai havia exercit la seva sobirania de facto”, insisteix l’executiu.
