On hi hagi La Princesa del pueblo, treu-hi la vicepresidenta del govern espanyol, amb tots els respectes. I més si totes dues són del PP, com és el cas, com a mínim via vot pel que fa a la Belén Esteban, que així ho va confessar en el seu dia, en veu alta (de cridar) i davant de càmera (com ben bé tot allò que fa). Ahir eren a Barcelona i na Belén va resumir el sentiment de totes dues: “Catalunya es España”. Doncs au, “fin de la cita”. I de la visita. Això era tot. Bé, en el cas de la vice com a mínim. L’altra havia vingut a signar llibres com a xurros (que aquest ja seria tot un altre debat…).
“Us estimem”, va dir Mariano Rajoy, i na Soraya va venir ahir per Sant Jordi a menys d’un mes per a unes eleccions, les europees, que (re)engegaran a Barcelona quan se’n doni el tret de sortida oficial (de ritual). Va venir a estimar-nos, doncs? No. Va venir a fer política, ella que pilota la resposta al procés català des de les institucions de l’Estat (les mateixes que tenen de responsable d’Interior un Jorge Fernández que massa sovint posa els pèls de punta, democràticament parlant).
Va venir per posar en valor que Barcelona és la capital de l’edició a nivell de l’Estat espanyol? Ni una paraula li’n vam sentir, cosa que hauria pogut reivindicar. Però no. Reivindicar Catalunya? No els surt. Ahir va venir a reivindicar que ella té el càrrec que té i que a Catalunya hi té uns delegats que fan bondat i uns altres que li han sortit mogudets. El factor editorial o cultural hauria dotat de sentit la seva visita, si n’hagués parlat com mereixia el moment. Però ni això (que en realitat pertocaria al zombi-ministre Wert). Ella, en tot cas, sense manies. Perquè van de cara a barraca. Com quan la Esteban va respondre al diputat Alfred Bosch “Catalunya es España” just a l’instant que ell li regalés un exemplar del seu llibre sobre la independència i com de bons amics que serem amb els espanyols el dia després que arribi.
Per postres, els editors se li van queixar amargament de l’IVA i de la pressió fiscal que pateixen en un context de crisi brutal, tot plegat en una reunió amable però molt reivindicativa que en definitiva a ella li va relliscar de principi a fi perquè a això no havia vingut. “No he venido a hablar de mi/tu… libro”. Oi que m’entenen? Ella venia a dir (via foto) “Catalunya es Espanya”. I au “fin de la cita” (con los editores).
