El misteri de la dona que va agredir Pere Navarro a la porta de la seu de Terrassa no acaba, ni de bon tros, amb l’autoria de l’atacant. Com que el primer secretari del PSC ha convertit una anècdota en categoria, ara està per veure quins efectes tindrà sobre l’ànima dels votants d’ací a dos diumenges. És ell qui ha donat tota la importància a l’incident. Ara és lícit esperar-ne les conseqüències. Fins i tot morbós.
Segons les enquestes que s’han anat fent públiques aquests dies, no n’hi haurà, d’efectes. Més enllà de la necessària i concisa ironia de Quim Monzó, les conseqüències de la denúncia del líder socialista són invisibles. El PSC manté la caiguda lliure. Segons el sondeig que ahir va publicar La Vanguardia, per exemple i per triar-ne un qualsevol, el PSC passaria del 36 per cent del vot al 17’5. Menys de la meitat. I qui en trauria profit? Tothom. Fins i tot Convergència i Unió. Els que més: Esquerra Republicana, Iniciativa i Ciutadans. Com que el PP gairebé ni es mou, segons aquestes previsions, queda clar que el votant socialista s’ha dispersat entre totes les altres opcions. I que el PSC és el partit més castigat per la nova situació política que vivim.
És inevitable demanar prudència, però. Les darreres cites electorals demostren que no es pot santificar la beata demoscòpia. En les passades eleccions al Parlament gairebé totes les enquestes donaven per descomptat que Convergència i Unió s’acostava a la majoria absoluta. La realitat va desmentir tots els càlculs. Podria repetir-se la jugada. Potser el PSC no caurà tant de tant alt. Però si aquesta vegada els sondejos no l’erren tant, la galtada que rebrà Navarro serà inequívoca i democràtica. Molt més forta que la de la feligresa terrassenca. Si els resultats finals en les eleccions europees s’acosten al que preveuen les enquestes, només hi haurà una força política en greu crisi: el PSC. Potser aquesta és la punyada que volia evitar Pere Navarro denunciant la galtada.
