En pocs dies de diferència hem assistit a una doble polèmica sobre el posicionament de dos cantants respecte el procés polític de Catalunya. Tots dos han fet evidents el seu recel a que un dia Catalunya es separi d’Espanya, però caram, quanta diferència.
A Loquillo l’ha traït el seu màrqueting personal i s’ha pensat, en plena època del Twitter, que a Madrid es pot dir una cosa i a Barcelona una altra i que uns i altres no se n’assabentaran respectivament. Primer fa unes declaracions (ABC), després fa un desmentit (RAC1), però tot seguit li surten entrevistes de sota la catifa on havia dit si fa no fa el mateix (La Gaceta). Si el que volia era que no el malinterpretessin en la comparació sobiranistes/nazis, parlar de les S.A, de mosaics-estelada que li recorden els fascio hitlerians i de TV3 com a NO-DO, no ho posa gens fàcil.
Però no només això: deia, per exemple, que Love of Lesbian estan silenciats a Catalunya per cantar en castellà. Potser no recorda que Love of Lesbian són els caps de cartell de Canet Rock, que van protagonitzar l’anunci d’Estrella Damm o que el 24 de desembre passat van actuar –cantant en castellà- a la gala nadalenca del Món a Rac1.
Són, per mentides així, Loco, que molta gent s’està fent independentista. I entre ells molts dels teus veïns del Clot, el teu barri, del que sempre en presumeixes i amb raó. Ves-hi a donar una volta: hi veuràs unes quantes estelades penjades al balcó. Què passa, que són nazis els teus veïns de tota la vida? Han embogit? I més important que això: t’han deixat de parlar? T’han silenciat? Què creus que els ha passat? que els han menjat el tarro? Sempre passa el mateix: els nous independentistes ho són perquè els han abduït i en canvi els que no ho són són, com tu, són lliurepensadors.
Demà Raimon comença una sèrie de concerts a Barcelona pels quals ha venut quasi totes les localitats. I també s’ha definit com a no-independentista (ho aclareixo perquè ningú es pensi que a un el boicotegen i a l’altre no). Que Loquillo compari les reaccions al seu cas. Llevat de quatre brètols que l’han insultat (en gran part des de l’anonimat tuiter), la majoria d’opinions amb el cantautor de Xàtiva han estat de respecte. De discrepància, però respectuosa. Suposo que el fet que Raimon admetés que no ho té clar, el que inspira és donar-li arguments, no insults. I en aquest sentit, paradoxalment, el pitjor insult que ha rebut és el de Loquillo: va arribar a dir que a Catalunya es vol votar per acabar amb la democràcia, i entre aquests hi és Raimon, que –convé recordar-ho- no va dubtar a donar suport a la consulta.
Raimon no té clar què votar. Loquillo no té clar què dir. I això sí que és nou perquè si alguna cosa els ha caracteritzat a tots dos és que sempre ho han tingut tot clar. Ara Raimon ja no sap si és d’eixe món i Loquillo se’n va voler anar a L.A. però no ha passat de Donosti. Loquillo ha tastat l’inconformisme que tant gran el va fer i Raimon ha comprovat que Catalunya vol deixar de patir un silenci antic i molt llarg.
