L’abdicació del rei Joan Carles I i la pujada al tron del seu fill Felip és una autèntica jugada d’Estat per afeblir i fer oblidar el debat sobiranista que hi ha a Catalunya. Ja fa temps que el rei es plantejava el relleu en la direcció de la seva “empresa familiar”, tal com l’anomena el conseller de la Presidència de la Generalitat, Francesc Homs. Els darrers anys, el comportament de la família reial i del mateix rei no han estat exemplars: escàndols sentimentals, caceres d’elefants, problemes amb la justícia per suposats delictes econòmics… En clau Corona espanyola, en clau Estat espanyol la lògica recomanava un gir cosmètic. Si a aquests factors que desacrediten la monarquia s’afegeix el debat sobiranista català, la conclusió ja no era que Espanya necessitava un gir, necessitava un canvi que fes soroll i que distragués de debò al públic.
El relleu de Joan Carles per Felip VI i el falç debat sobre monarquia i república és un entremès intel·ligent dissenyat per l’Estat per afeblir la consulta. Catalunya marca l’agenda política d’Espanya i és present a la comunitat internacional perquè planteja la disjuntiva de decidit el seu futur: continuar com fins ara o volar sols. A més, és un debat sòlid que ve de lluny, que està alimentat pels greuges, discriminacions i menyspreu que ha patit i està patint dels governs d’Espanya. És un tema seriós per Espanya. I si algú tenia algun dubte, els resultats de les Eleccions Europees ho demostren: Catalunya ha votat en clau consulta i ha donat els seus vots a ERC, CiU i ICV.
Espanya està jugant bé les seves cartes de distracció (l’entremès). Com que no es vol plantejar cap més solució al problema català que no sigui continuar igual, munten una maniobra mediàtica d’alt nivell per entretenir el personal, rebaixar la presència del debat sobiranista als mitjans i a la societat i afeblir el procés. Com ho aconsegueixen? Amb dues coses que són de manual. El primer en positiu: exaltar les virtuts del que serà el nou cap d’Estat, un rei jove, preparat, amb bona imatge, casat amb una periodista de TVE. I el segon en negatiu: el debat sobre si Espanya ha de tenir una monarquia o una república. Aquest segon debat és on les forces dites progressistes i independentistes de Catalunya han picat de ple. Per això han fet seguidisme d’Espanya amb les concentracions davant els ajuntaments demanant la república. En aquests moments, a Catalunya, a qui li importa aquesta debat. Si no estem en aquesta tessitura! El debat al país és sobre la consulta del 9 de novembre, no sobre si Felip VI serà un bon rei (ja ho veurem) o sobre si a Espanya hi ha d’haver una monarquia o una república (tant és, en termes catalans). El debat ha de ser consolidar la mobilització ciutadana a favor de decidir el futur de Catalunya el 9 de novembre. Els nostres líders polítics no poden mossegar l’ham; han de tenir altura de mires; han de veure que aquesta obra de teatre mediàtic, aquest entremès, persegueix desenfocar el debat. De moment, ho estan aconseguint. D’ells depèn evitar-ho.
