Han passat a la història aquells dies en què amb una senzilla resolució en una comissió de Cultura del Parlament afirmant que Catalunya no renuncia al dret a l’autodeterminació es podia desfermar una tempesta espectacular. Ara, el titular es cotitza molt més car i per organitzar una polèmica s’ha de tenir imaginació. Molta imaginació. Vivim uns temps en què abdiquen reis, s’imputa infantes, el procés independentista català bull com una olla a pressió, el líder de l’oposició al Congrés dels diputats anuncia que plega, els escàndols peten com les traques en una nit de Sant Joan… No ens enganyem, per aconseguir un forat a la portada dels diaris cal suar la cansalada.
No és estrany doncs l’escàs ressò que va aixecar ahir la moció aprovada al Parlament demanant un referèndum sobre monarquia o república. Aquesta notícia hauria fet furor fa pocs anys -es tracta de decidir sobre la màxima autoritat de l’Estat…!- Però avui, sembla que passa sense pena ni glòria.
I encara podríem reblar més el clau. Resulta que una de les decisions més transcendents que pot aprovar un Parlament, com és qüestionar la màxima autoritat de l’Estat de què forma part, es va aprovar no només a través d’una trista i modesta moció sinó que va tirar endavant amb només 33 vots a favor dels 135 escons de la Cambra. CiU, el partit més important del Parlament, i el PSC, que representa a Catalunya la segona formació de l’Estat, s’hi van abstenir. També s’hi va abstenir Ciutadans però aquesta maniobra és més comprensible en aquesta formació d’escàs gruix ideològic i alta sensibilitat populista.
CiU podia haver votat a favor argumentant, per exemple, que la seva defensa del dret a decidir, essencial en la reivindicació sobiranista, s’ha de poder fer extensiva a qualsevol qüestió essencial que la ciutadania consideri convenient. O podia votar en contra recordant que Catalunya està ja embolicada en un procés prou complicat en el qual, a més, el president ha invocat precisament l’arbitratge del rei Felip VI. S’hi poden desplegar arguments per a tots els gustos. I, de fet, al llarg de l’explicació del vot convergent se’n van exposar una colla. Però al final, la decisió va ser abstenció. I la qüestió és: una formació com CiU es pot permetre l’abstenció en una tema d’aquesta envergadura que s’aprova al Parlament? Més aviat sembla que els temps no estan per a mitges tintes. Les tempestes esclaten per totes bandes i els ciutadans demanen que els partits es mullin i s’expliquin amb claredat.
No passa res. També ahir a la Diputació de Barcelona bona part dels diputats de CiU i tots els del PSC van votar a favor d’una moció demanant sotmetre a la voluntat popular el model d’Estat i les relacions Catalunya-Espanya. Hi ha encara més combinacions! A l’Ajuntament de Barcelona, la setmana passada CiU es va abstenir però el PSC va votar a favor d’una iniciativa que va prosperar reclamant un referèndum sobre la Monarquia.
Potser tot plegat no és més que una estratègia per demostrar a Madrid que l’abstenció de CiU és suficient perquè prosperi per totes les administracions catalanes iniciatives que qüestionen el model d’Estat. Ves a saber! Tant se val, al final, amb tot el que està caient, sembla que la notícia amb prou feines aconseguirà treure el cap per algun racó dels diaris…
