El títol no és fruit d’un moment de dislèxia sobrevingut. És perquè trobo que mai el nom “partit” s’havia escaigut tant a una formació política com ara al PSC, per trencat internament, per separat de la seva pròpia història i per desconnectat d’una part important d’aquells que un dia el van votar.
Ara amb la perspectiva de Miquel Iceta a l’horitzó, n’hi ha que al PSC s’afanyen a dir que ja veuen la llum al final del túnel, que han començat la remuntada i que els seus maldecaps anaven bàsicament d’un problema de comunicació i de lideratge. Pobre Pere Navarro, que sí, que era un problema, però que sobretot va ser culpa dels qui el van triar i que ara segueixen remenant les cireres. En què pensaven quan el van triar? En ell? En el partit? En el país? I ara quan l’han deixat caure, en què han pensat? En ell? En el partit? En el país? Fa tota la fila que no, però en tot cas van demostrar abans i demostren ara una gran desconnexió amb una part important de la societat que respecte del PSC ja fa unes quantes eleccions que dura.
Iceta redreçarà l’indret? Més aviat l’endreçarà, o mirarà de fer-ho, i defensarà el mateix que el Navarro post document de Granada, això sí, amb més convicció, do de l’oportunitat i gràcia. I no ens enganyem: en aquesta vida val més caure en gràcia que ser graciós. I Miquel Iceta cau en gràcia, així en general. Als mitjans de comunicació molt especialment, i en aquest sentit només cal veure com en general l’han rebut, fins i tot aquells que més es posaven amb en Navarro.
Molt bé, doncs ja tenim Iceta a lloc. I ara què? Com refer el trencament del PSC amb els seu programa i el seu compromís electoral pel dret a decidir? Parlant retòricament d’una “consulta legal i acordada”, quan se sap que el PP a una pregunta no innòcua ni en farà possible la legalitat ni l’acord? Com recompondrà la trencadissa amb els catalanistes? Amb el mantra del federalisme? Com trencarà i mirarà de fer reversible la ruta que molts dels qui abans votaven PSC han enfilat via casa seva, via Ciutadans, via CiU, via Iniciativa, via Esquerra, via Podem o altres? Amb quina credibilitat? Com fer possible que el PSC encara soni a útil? Pinta difícil. Repte important per a un Iceta descrit sovint com l’eminència grisa d’aquest PSC (de fa dècades). Haurà de fer-ne gran demostració. Tot i que potser ni tota la intel·ligència i l’olfacte polític del món poden ja reconstruir un PSC partit en massa bocins, en massa fronts.
