L’alcaldessa de Madrid, Ana Botella, ha tornat a crear un enrenou. Ha afirmat en una promoció de bombers a la capital espanyola que si entre ells no hi ha cap dona és per “una qüestió de naturalesa”.
Després d’afirmar davant dels dos- cents nous bombers -tots homes- d’aquesta promoció que ella és “una ferma defensora de la igualtat de la dona”, Botella ha acabat explicant que “les condicions físiques de les dones i els homes, per una qüestió de la naturalesa, fan que siguin diferents, que siguem diferents”. A continuació d’aquesta dissertació sobre morfologia i anatomia, l’alcaldessa ha arrodonit el seu relliscós discurs: “Aquesta és la raó per la no hi ha hagut cap dona“.
Aquest nou lapsus de l’esposa de José María Aznar ha estat molt comentat a les xarxes socials. Alguns tertulians de diversos espais informatius de Madrid es preguntaven, fins i tot, el motiu pel qual l’alcaldessa no havia estat hàbil a l’hora de derivar la pregunta a algun dels responsables del Cos de Bombers, que són els que han supervisat les proves a què han estat sotmesos els candidats d’aquesta fornada.
Les crítiques també han arribat des de l’esfera política. Els socialistes madrilenys s’han afanyat a publicar un comunicat en el qual han titllat el discurs de la regidora local de “sexista i masclista”. La secretària d’Igualtat del PSM, Carmen Toledano, ha anat més enllà i ha arribat a reclamar mesures d’acció positiva per afavorir la incorporació de les dones al Cos de Bombers.
El embarbussaments de Botella amb les dones bomber se sumen a una llarga llista de disbarats verbals. Entre els més sonors està aquell del “relaxing cup of cafè amb llet in Plaça Major” que va proferir davant dels membres del Comitè Olímpic Internacional a Buenos Aires i del qual, a més, no era autora directa. Recent també és la seva confusió entre Astúries i Andalusia per retreure a IU els seus governs en coalició; més antic és el seu discurs sobre l’exemple de la Ventafocs per rebre maltractaments “sense dir ni piu”, en al·lusió al soroll que suporten els veïns de “Bilbado” i seva elegia sobre la conveniència de no barrejar peres i pomes en al·lusió a les unions homosexuals.
