Pere Navarro s’ha estrenat com a secretari a la mesa del Parlament
El Parlament està celebrant el seu darrer ple abans de les vacances d’agost, i un comentari que es fan els diputats és més o menys sempre aquest: “Aprofiteu els dies de festa, que a la tornada serà com una bola de neu”. Flota a l’ambient que aquesta tardor serà històrica. Avui ja s’han constatat canvis, i els que vindran.
Avui ja s’ha vist com les gasta el procés sobiranista, no pas perquè sigui agressiu, sinó perquè ha ocupat la centralitat del país. Pere Navarro, que fins fa pocs dies era el primer secretari del PSC aplaudit al comitè federal del PSOE, ara és secretari del Parlament i s’ha de mirar el plens des de la barrera, des de la mesa. Quan es faci una votació nominal ell serà un dels encarregats de llegir els noms.
Alícia Sánchez Camacho i Enric Millo, menys tensos del que diuen
El PSC ha optat per ajornar al setembre els importants debats que segueix tenint pendents. Però no tindrà gaire temps, perquè en el debat de política general s’haurà de tornar a mullar sobre la consulta, en un context encara més exigent. Marina Geli i Núria Ventura demanen llibertat de vot. Joan Ignasi Elena avui no ha assistit al ple, però al setembre podria abandonar definitivament el grup i passar a no adscrit. Rocío Martínez Sampere diuen que cada dia és més crítica.
A CiU intenten accelerar, tot i que reben pressions per tot arreu i en tots sentits, i això alenteix el canvis. Mal assumpte. Ramon Espadaler està intentant obrir un nou discurs a Unió, amb més compromís amb el sobiranisme. La retirada de Duran a la secretaria general de CiU deixa un espai que aprofitarà, també amb la presència en els mitjans de comunicació espanyols. Fins ara gairebé només, o tan sols només, hi parlava Duran.
L’actual conseller d’Interior serà nomenat secretari general de CiU a finals d’agost o principis de setembre en una conferència nacional, però ja ha començat a llançar dos missatges: El primer, que si es convoquen plebiscitàries Unió no partirà peres amb CDC. I el segon, que Unió va néixer el 1930 confederalista però que si l’Estat no hi posa la seva part serà independentista. Necessita anar madurant les posicions fins al consell nacional d’Unió de finals de setembre, que ja s’inclinaria pel Sí-Sí igual que va decidir CDC. Pregunto a Espadaler que em confirmi quina posició sortirà del consell nacional, però no vol avançar-ho. “Ui, no ho se pas. Ho hem de debatre”. La societat corre depressa, però els partits són lents, lents, són del segle XIX.
David Fernàndez (d’esquena) conversant amb el conseller d’Interior, Ramon Espadaler
El polític menys homologable del Parlament és el portaveu de la CUP, David Fernàndez. És un polític molt llegit i de caràcter dialogant que s’ha guanyat el respecte de la majoria de grups. Té una capacitat d’interlocució molt superior a la dels dirigents d’Iniciativa, amb qui ara la CUP manté una batalla frontal. Fernàndez ha mantingut avui converses als passadissos del Parlament primer amb el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, i després amb el mateix Espadaler. Els representants del govern li concedeixen audiència, i això succeeix pràcticament a cada ple, per abordar tota mena de conflictes. Una capacitat de contactes tan àmplia només la té en aquests moments entre l’oposició, Miquel Iceta.
Joan Herrera i altres diputats d’ICV avui al Parlament
ICV naturalment se sent descol·locada, i ha de gesticular. Avui ho ha fet favor de Palestina i alhora contra Israel, amb cartells, una portada de diari i fins i tot una parlamentària vestint una kufia àrab. Joan Herrera ha arribat a dedicar-hi íntegrament la seva intervenció a la sessió de control com si fos davant Obama. S’ha queixat dels 650 morts palestins. Els 115.000 morts que ja ha deixat la guerra de Síria no han rebut igual tracte per part d’ICV en cap ple parlamentari, però és clar que en aquest segon conflicte no hi ha Israel pel mig. Del govern integrista de Hamàs i els seus atacs tampoc no n’ha parlat. Antisionisme progre, ja se sap.
