Joan Ignasi Elena parlant amb la premsa, davant la confusió creada
El PSC ha entrat en l’histrionisme d’una tragèdia grega. El recanvi de Pere Navarro per Miquel Iceta no ha resolt el problema. El partit ha entrat en el caos. No són pocs els periodistes que avui al Parlament es queixen que no entenen res. Al partit hores d’ara sembla que tothom fa el que vol, literalment. Joan Ignasi Elena ha estripat el carnet socialista i anuncia que marxa del grup parlamentari, però hi segueix. La direcció del partit veu com un dels seus diputats renega de la formació, però no l’expulsa. I seguiran així tot el juliol.
Ja fa quinze dies que Elena va abandonar el PSC, tal com va decidir Avancem, però a la pràctica tot segueix igual. La presidència de la cambra confirma que ningú no ha demanat passar com a diputat no adscrit o ha renunciat a l’acta. Elena ha explicat aquest matí a la premsa que la decisió està presa, però que ajorna l’execució al mes de setembre. Els dirigents crítics del partit no han parat aquest matí de reunir-se, com van fer a l’anterior ple. Elena ha mantingut llargues converses amb Núria Ventura, i també amb Marina Geli, i aquesta amb Rocío Martínez Sampere. L’exalcalde de Vilanova i la Geltrú vol que Ventura i Geli el segueixin i també passin al grup de no adscrits, li fa basarda fer el pas en solitari. Però elles no es decideixen i, a causa d’això, Elena ha frenat i encara es manté dins el grup socialista. “La decisió d’elles correspon a elles”, em diu.
Maurici Lucena limitant-se a acusar Elena de prendre decisions “a càmera lenta”
La direcció que ara encapçala Miquel Iceta està paralitzada. No s’atreveix a expulsar Elena del grup parlamentari per l’efecte dòmino que podria provocar en el sector catalanista del partit. Si marxa més d’un diputat sense cedir l’escó, quedaran per darrere del PP al legislatiu català i com a quart grup de la cambra. Serà la debacle. I davant això el caos intern és un mal menor. La situació interna que ha deixat Navarro a Iceta és la d’un vaixell a la deriva. Avui la direcció ha mostrat impotència als passadissos del Parlament. Ha comparegut Maurici Lucena i s’ha limitat a queixar-se que Elena prengui les decisions “en càmera lenta”. L’única victòria que pot exhibir Nicaragua és l’acostament de l’alcalde de Lleida, l’exdiputat Àngel Ros, al sector oficial.
Ortega ordena plena dedicació per la consulta
La consellera de Governació, Joana Ortega, ha ordenat als alts càrrecs del seu departament plena dedicació per preparar la consulta del 9 de novembre, cosa que els deixarà aquest any pràcticament sense vacances d’agost. “Estem pendents de la llei de consultes i de posar en marxa el registre de catalans a l’estranger i la resta de mesures que s’aprovin”, assenyala un dels alts càrrecs als passadissos del Parlament. La col·laboració que van demanar als Ajuntaments ha obtingut una molt bona resposta, i ja cobreixen el 80% de la població catalana. Les més reticents són les grans localitats governades pel PSC o pel PP, però en aquestes la Generalitat disposa de locals que podran complir la funció de col·legi electoral. En canvi, no podran disposar de la Guàrdia Urbana, perquè l’alcalde no la voldrà cedir, i hi enviaran Mossos d’Esquadra.
El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, conversant amb el president Artur Mas
Somescola i Rigau estan a punt de guanyar
La manifestació del Somescola i la posició inflexible que ha mantingut la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, sembla que han fet algun efecte sobre el ministre José Ignacio Wert i la seva intenció que la Generalitat pagués escola privada en espanyol a les famílies contràries a la immersió. La llei està vigent, però avui -9 de juliol- el ministeri encara no ha aprovat cap mena de decret per desenvolupar-la, cosa que li és imprescindible. Si no ho fa de forma accelerada quedarà evident que no es podrà aplicar el pròxim curs i la Generalitat haurà guanyat un any més, tot i les amenaces que ha arribat a llançar el ministre des de fa mesos. I un any, en la situació actual de la política catalana i espanyola, és tota una eternitat. Somescola i Rigau estan a punt de guanyar la batalla, que no (encara) la guerra.
