De les coses que més em sorprenen i desagraden de l’espanyolisme és el menyspreu amb què tracten l’aspiració d’una majoria -electoralment demostrada- de Catalunya. És veritat que hi ha catalans que per diferents motius no es volen apuntar a la consulta i és normal que hi hagi partits que els representin, però em faig creus del desdeny que mostren alguns polítics per una opció que il·lusiona centenars de milers de catalans. Farien millor de no escopir al cor de tanta gent, no només per un tema de respecte polític sinó sobretot d’estratègia política.
Pere Navarro, que ha estat incompetent i delirant fins a uns límits irrisoris, com a mínim mai va mostrar-se despectiu amb nosaltres els independentistes. Va intentar convèncer-nos que una consulta no pactada portaria més problemes que solucions, però jo mai vaig tenir la sensació que es fotés d’un sentiment col·lectiu que avui en dia comparteix moltíssima gent. No es pot dir el mateix de Miquel Iceta, perquè Déu n’hi do la mala bava que gasta. Encara no ha estat escollit nou secretari general del PSC però ja ha començat a desplegar l’artilleria. Aquesta setmana, de moment, ja ha dit que la pregunta pactada per la consulta és “un nyap descomunal” i que no l'”interessa gens saber què opina Catalunya sobre la doble pregunta actual”. Clasca i clasca.
Sense cap mena de complex, amb tota la pedanteria, al més pur estil espanyol, en una mateixa setmana Iceta ja li ha ensenyat el cul a un “equip” divers i majoritari de partits i a una gran part de la societat catalana. És molt bèstia. És com si es pensés que pot portar el seu projecte a bon port sense el suport d’altres partits i sense el suport dels catalans! No crec que ningú dubti que Iceta és més intel·ligent que Navarro, però quan la intel·ligència ve acompanyada d’una sobredosi de prepotència, no t’acaba servint per a res. Per això, tenint en compte el context actual, no m’estranyaria gens que, per molt hàbil i vàlid que pugui ser intel·lectualment Miquel Iceta, la seva línia agressiva acabi resultant més desastrosa pel PSC que el tarannà fofo però mínimament respectuós de Pere Navarro. Ell sabrà…
