Reunió Mas-Rajoy. Spoiler Alert!

Mariano Rajoy (MR): Hola Artur. Benvingut a Madrid!
Artur Mas (AM): Què tal Mariano?
MR: Doncs aquí, passant calor.
AM: Ja veus! A Catalunya també fa molta xafogor però com a mínim tenim platja. He he, he…
MR: Collons Artur! Comencem forts, eh?
AM: Més val que ens ho prenguem amb humor, no creus?
MR: Anem al gra que la cosa és seriosa i no tinc gaire temps.
AM: Doncs al gra! Saps que no m’arrugaré, oi? He promès a la gent que votarà el 9-N i ara no em puc fer enrere. No ho entendria ningú. No sé si m’entens.
MR: Sí, sí. Jo t’entenc. Però m’has d’entendre tu a mi també. Amb quina cara em presento jo al Congrés si permeto un referèndum separatista? Entendràs que no us ho puc deixar fer o em linxaran. I no només els meus… Que la Rosa Díez es pensa que és el nou Che Guevara.
AM: És una consulta Mariano. No és un referèndum vinculant i saps que si vols pots autoritzar-la.
MR: La Constitució no em deixa.
AM: Pensava que trauries la Constitució com a defensa una mica més tard.
MR: Mira Artur, per molt que crideu, us manifesteu i feu V de Vendetta el 9-N no podreu votar. I ho saps. Per què no busquem alternatives que ens facin contents als dos. Com als vells temps.
AM: Ja fem tard. Que no recordes quan vaig venir pel Pacte Fiscal i em vas dir que no? En aquell moment encara hagués colat però ara la cosa em supera. Has vist els resultats de les europees, oi? Si no cediu encara que sigui una mica a la propera reunió vindrà en Junqueras i ja t’aviso que va molt més embalat que jo.
MR: No, si ja ho sé… Però podem parlar d’un canvi de model de finançament. Convoquem una cimera amb el sociates i mirem com ho podem fer… El Pedro Sanchez aquest té ganes de sortir a la foto fent alguna cosa important. Fins i tot podríem posar un canvi de la Constitució a l’horitzó sense concretar gaire.
AM: No ho entens Mariano. Et dic que ja no cola. Ja no m’ho compren ni els meus això. Al Duran i ICV encara es deixarien però els d’ERC, la CUP i el meu propi partit no m’ho perdonarien mai. Ja no està a les meves mans. A més, tinc la Forcadell i Òmnium que no els costarà gens donar-me l’esquena i abraçar el radicalisme. I saps que jo ho he intentat tot sense radicalitat.
MR: Artur encara que sembli mentida t’entenc. Però no puc fer res. No amb aquesta pregunta i aquesta data.
AM: Doncs o proposes alguna cosa o això no haurà servit de res.
MR: Mmmmm. Mira Artur. El màxim que puc fer, si us oblideu de la bajanada aquesta de la consulta, és convocar una cimera per palar d’una votació a tot Espanya per un canvi de model. Votem tots si volem canviar l’estatus quo i si surt el sí m’hauré de menjar un canvi de la Constitució.
AM: I què dic jo ara als mitjans? M’ho expliques?
MR: Què ens hem emplaçat per seguir dialogant, per incorporar nous interlocutors i sortir tots guanyant. Tothom vol més diàleg. Hem de donar aquesta imatge. Perquè saps que amb el 9-N sortim tots perdent. I no em miris així que ho saps perfectament.
AM: Que no Mariano. Que això no sortirà bé. La gent em saltarà a la jugular.
MR: I què proposes tu?
AM: Mira: mantenim la data del 9-N, esperem a veure que surt. Que potser hi ha sorpreses, eh. Si surt el no guanyeu vosaltres i jo em retiro. Si surt el sí fem això que dius de la cimera per canviar la constitució però deixant la porta oberta a una sortida de Catalunya.
MR: Si home, i què més vols?
AM: Estaria bé que ens pagueu el que ens deveu que tinc el Mas-Colell a punt d’un atac de cor.
MR: És que sempre acabem igual. Més diners…
AM: Què no home! No volia anar als diners però això de les balances que heu presentat és de comèdia italiana.
MR: Ho han fet els nostres millors homes… Tot el que diu és cert i ja veus que Espanya no roba .
AM: Escolta és igual. Ja veig que no en traurem res d’aquesta reunió.
MR: Sí que em sap greu…
AM: I a mi també…
MR: I què penses fer ara? No atreviràs a posar les urnes el 9-N, oi? Seria molt gros i no podria quedar-me de braços creuats.
AM: Mira Mariano. Si vols que et sigui sincer no sé que faré encara. Si convoco la consulta aquí a Madrid “la liareu parda”. Si convoco eleccions guanyarà ERC i la “liaran ells parda”. Això no acabarà bé per cap dels dos.
MR: Sí què em sap greu…
AM: Bé, doncs. Vaig tirant. Que vagi bé.
MR: Què diem als mitjans?
AM: Que ets un tossut i no cedeixes ni un pam.
MR: Jo puc dir el mateix de tu, eh.
AM: Fes el que vulguis…
MR: Doncs, sort. La necessitaràs!
AM: Igualment.
MR: Bon viatge
AM: Sí, sí…