No em sembla cap bona idea disparar salves de trabuc davant de la casa d’un regidor, sigui del partit que sigui. Per llarga tradició que tinguin les despertades de la festa major de Cardedeu, no hi ha animadversió política que justifiqui que els trabucaires apuntin l’arma a la casa d’un il·lustre representant de 681 veïns del municipi, que van votar el PP a les últimes eleccions locals. Per inofensiu que sembli, ja s’ha vist que la imatge dels trabucs ha acabat donant munició als que volen presentar la reivindicació democràtica d’un referèndum com una confrontació ciutadana que amenaça d’acabar amb violència.
El soroll de les salves pot eixordar altres trabucades que reben els regidors, i aquestes no són simulades. Mariano Rajoy ja va disparar la primera amb la reforma de la llei de l’administració local, que ja està en vigor malgrat l’oposició frontal del món local a Catalunya. Amb aquesta llei, l’estat ha decidit exercir d’escanyapobres amb els Ajuntaments, escatimant-ne recursos i competències. Així, mentre el ministre Cristóbal Montoro ha atemorit els alcaldes perquè s’ajustessin fort el cinturó, el seu govern continua mantenint fastuoses inversions en infraestructures de dubtosa rendibilitat, o en residències d’ambaixadors guarnides de luxe asiàtic. Com a resultat, el govern espanyol ha incomplert l’últim any l’objectiu de dèficit del 5’2% (i això que es queda la major part del marge que la Unió Europea autoritza a Espanya), i els Ajuntaments (a qui l’estat ha prohibit endeutar-se) li han salvat la papereta davant de Brussel·les tancant el 2013 amb un superàvit del 0’4%.
La segona trabucada de Rajoy als Ajuntaments està de camí, amb la reforma electoral feta a mida que prepara per a les eleccions municipals de la primavera que ve. Del jugador que canvia les regles del joc a mitja partida davant de la por de perdre se’n dirà poc menys que trampós. Això és el que s’està plantejant el govern del PP, que a pocs mesos per la convocatòria vol pervertir el sistema de representació proporcional i fabricar majories artificials que apuntalin la llista més votada.
Fent que 2 i 2 no sumin 4 el PP potser aconsegueix que un pacte entre regidors del PSOE i d’Esquerra Unida, o de Podem i del PSOE, per exemple, no li aixafi la guitarra i el desbanqui de les alcaldies encara que, com va passar a les europees, les esquerres reuneixin molts més vots que els populars. Una cosa és que el candidat més votat es converteixen en alcalde després de negociar i pactar suports per sumar una majoria del ple, o a partir de l’elecció directa dels ciutadans; i una de ben diferent és que de cop i volta els regidors de tots els altres partits es converteixin en figurants, convidats de pedra a l’Ajuntament, encara que junts sumin la majoria dels vots.
Aquest any compleixen 35 anys els Ajuntaments democràtics i sembla que pel govern de Rajoy n’hi hagi massa, de democràcia, als consistoris. L’aïllament polític del PP és de tanta magnitud que ha arribat a la conclusió que l’única manera de continuar governant és tenint (o fabricant) majories absolutes.
