L’exconseller socialista i actual eurodiputat d’ERC-NE, Ernest Maragall, ha escrit avui una carta al diari ‘ARA’ on advoca per un govern de concentració que gestioni el procés fins el 9 de novembre, data en que s’ha de celebrar la consulta. Així, assenyala que “per gestionar aquest període de màxima exigència serà imprescindible comptar amb un marc institucional estable que representi adequadament la unitat social i política integrada en l’Aliança Catalana. I això comença per un govern que, almenys fins a completar el full de ruta de l’autodeterminació catalana, pugui actuar i comptar amb la confiança i el suport efectiu de la majoria parlamentària compromesa. No sembla que aquest sigui el cas de l’actual govern de CiU”.
I sentencia: “Convindrà, doncs, formar un govern de país, provisional i transitori però plenament apoderat per a l’encàrrec que el justifica. Un govern transversal i plenament coherent amb l’espectre polític i social que li correspon representar, incloent-hi un rol preeminent d’ERC com a força central i plenament compromesa amb el projecte català, però també capaç d’equilibrar i donar estabilitat a un govern de país com el que plantegem”.
Segons Maragall, aquest govern “haurà d’anar per feina”, en quatre punts bàsics: “La gestió del procés formal, jurídic, institucional i polític que ens ha de dur a la celebració de la consulta del 9-N. La decisió compartida de convocatòria d’unes eleccions catalanes posteriors a la consulta, incloent-hi la preparació i definició de les bases comunes assumides per totes les forces compromeses amb el dret a decidir. L’elaboració i aprovació d’un pressupost 2015 que signifiqui el principi del fi de les polítiques d’austeritat. El desplegament de la campanya de presència i relació directa amb les institucions europees, els Estats membres de la UE, les organitzacions internacionals de caràcter multilateral i els grans Estats del món”.
L’exconseller socialista constata també que NECat, Avancem, Moviment Catalunya, Socialisme Catalunya i Llibertat “han d’assumir sense demora i amb una formulació pública i conjunta el seu ple suport a la convocatòria i a les preguntes acordades desembre passat”. Segons Maragall, el mateix dia de publicació de la convocatòria de la consulta “convindrà formalitzar aquest compromís col·lectiu amb un acte d’una certa solemnitat en què es proclami l’Aliança Catalana més ferma entre institucions (Govern i Parlament), forces polítiques (les sis del 12 de desembre més la millor representació del socialisme catalanista) i societat civil catalana (les entitats integrades en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir)”.
“Necessitem el sí-no i el no-no”
Destaca Maragall també que “davant el previsible boicot actiu de les forces unionistes i de les mateixes institucions de l’Estat haurem de plantejar la invitació expressa al debat i al vot als partidaris de l’ statu quo actual o d’eventuals terceres vies per descobrir. Necessitem el sí-no i el no-no per mesurar adequadament les posicions d’uns i altres, per saber la força i la implantació real del que avui apareix com a opinió i sentiment majoritari de catalanes i catalans”.
Alhora, creu que s’haurà de produir el “desplegament de la més intensa acció de relacions institucionals en tots els àmbits estatals i, molt especialment, internacionals (amb especial atenció a les institucions europees). Parlem d’una acció coordinada des del Govern però compartida amb la màxima pluralitat per tots els integrants de l’Aliança Catalana sorgida del que hem explicat en el punt 2”. En aquesta línia, creu que “haurem de fer ús de totes les instàncies judicials al nostre abast. A Catalunya, a l’Estat, a Europa, a les Nacions Unides… i on més convingui. No acceptarem passivament la pretensió d’il·legalitat, ni cap imposició administrativa o governativa procedent de l’Estat espanyol”.
En el text, Maragall defensa la doble legitimitat de la consulta: “La que es derivi d’uns resultats sorgits d’un procés obert i participatiu en què els partidaris d’una o altra opció expliquin i defensin les seves respectives raons, en el cas òptim de consulta normalitzada i autoritzada des de l’Estat. O la que es derivi d’una consulta que compti únicament amb la legalitat catalana i, per tant, es dugui a terme precisament per donar verificació democràtica indiscutible a la nostra voluntat de decidir sobre el futur polític i institucional del país”.
