El govern espanyol està molt atent als passos que pugui donar el president de la Generalitat, Artur Mas, i especialment a quan signarà el decret de convocatòria de la consulta del 9N. Mentre Mas intenta treure el màxim partit al calendari i guanyar temps per evidenciar al món que l’Executiu de Mariano Rajoy veta un intent d’expressió d’una població a les urnes; la campanya institucional de la consulta ja està enllestida i preparada.
Segons publica ‘La Vanguardia’, aquesta campanya començarà quan el president de la Generalitat signi el decret de convocatòria, i anunciarà la consulta i la pregunta, alhora que cridarà a la participació. A més, el decret inclourà un annex que desplegarà aspectes sobre el dispositiu logístic que requereixen de regulació extra a la llei. Establirà el funcionament dels períodes de campanya i debat públic; les comissions de control i seguiment; la divisió de circumscripcions en seccions i les taules -es preveuen unes 8.000 urnes en 3.000 punts de votació.
També regularà l’exposició pública de la llista de participants, la formació de les taules electorals o del vot anticipat per dipòsit tant a Catalunya com a l’estranger. Segons el mateix diari, només 1.500 catalans residents a l’exterior s’havien registrat fins al dilluns, i la llei assenyala que el dret a vot es limitarà a els qui ho hagin fet fins al dia anterior a la convocatòria. A més, la Generalitat té preparada una web electoral que s’activarà immediatament després de la signatura del decret de convocatòria.
Aquesta web serà clau, per exemple, per donar publicitat a la llista de participants provisional i definitiva, i oferir informació sobre els punts de votació en els municipis. Fins al moment, 435 ajuntaments catalans s’han posat oficialment a la disposició del Govern -la seva població correspon a un 60% del cens, amb Barcelona al capdavant- i altres 494 -amb un 25% del cens- no han donat resposta a la demanda de la vicepresidenta Joana Ortega.
Les respostes negatives corresponen a 13 municipis governats pel PSC que suposen l’11,8% del cens, però que inclouen poblacions tan rellevants com l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà o Terrassa. Ajuntaments governats pel PP com Badalona i Castelldefels no han respost a Governació.
