El conseller Francesc Homs conversant amb Marta Rovira i Oriol Junqueras
La setmana vinent Catalunya saltarà la paret. La preparació de la consulta seguirà endavant al marge de la suspensió del Tribunal Constitucional. M’ho confirma un alt càrrec del govern i alhora un dels màxims dirigents de CDC. “Òbviament la preparació de la consulta del 9-N tirarà endavant tot i la suspensió”. Tot això succeirà d’aquí a pocs dies, ja hi som, i també per això és comprensible uns certs nervis entre els partits. Ha arribat l’hora de la veritat, i el president Artur Mas ha deixat clar als seus que no s’arronsarà. Els partits pro-consulta es preparen per una tensió política sense precedents, en la qual aplicaran la tècnica del judoka. “Miri senyora Europa, què em fan a Espanya només pel fet de demanar votar. Digui’ls alguna cosa”.
Repassem el calendari. El Parlament aprovarà la llei de consultes divendres vinent, l’endemà del referèndum escocès, i quedarà remarcat que mentre el Regne Unit permet votar, Espanya intenta impedir-ho. El diari oficial de la Generalitat (DOGC) publicarà la llei dilluns o dimarts, i de forma immediata el president Artur Mas convocarà formalment la consulta del 9 de novembre. Tot indica que el govern espanyol demanarà la suspensió de la consulta i la portarà al Tribunal Constitucional, i aquí vindrà el salt de via.
El president Artur Mas reunirà llavors els partits pro-consulta per decidir què fer, i proposarà seguir endavant amb la convocatòria del 9 de novembre. El Tribunal Constitucional no podrà tombar el 9-N, en tot cas ho haurà de fer el govern espanyol amb mesures excepcionals coercitives, i assumint el cost polític que aquestes tindran. Els partits catalans forçaran d’aquesta manera que el debat passi a la política, amb totes les conseqüències que això implica. Aquest és hores d’ara el clar parer majoritari del bloc pro-consulta, fins i tot entre els diputats d’Unió.
Una de les qüestions que hauran d’analitzar els partits pro-consulta és com s’escenifica la ruptura. Una de les possibilitats podria ser un pronunciament institucional del Parlament a favor de seguir organitzant la consulta, i també es parla d’una fotografia al Palau de la Generalitat com la que es va fer per l’acord sobre la data i la pregunta.
Alícia Sánchez Camacho, en un moment de la seva intervenció a la tribuna
Entrem llavors, segons es comenta als passadissos del Parlament, en la reacció espanyola, que es preveu de calibre gruixut. Un primer avís va ser ahir l’amenaça del ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, de suspendre l’autonomia. El president espanyol, Mariano Rajoy, rebrà moltes pressions de FAES i de la caverna mediàtica per aplicar mesures excepcionals d’aquesta mena a Catalunya, contra la Generalitat o contra el mateix Mas. Però aquestes mesures són difícils. Si l’executiu espanyol actua amb aquesta radicalitat, quedarà molt evident davant la comunitat internacional que ho fa simplement perquè els catalans volen votar. Es trobarà també al davant amb una forta mobilització del sobiranisme al carrer, amb accions estudiades. I alhora, un fet gens menystenible, els mercats reaccionaran a favor del diàleg i pressionaran Espanya. Ja n’hi ha indicis.
No està decidit que s’avancin les eleccions per fer plebiscitàries, però és evident que entren dins del càlcul possible si l’Estat duu les coses a un escenari extremadament difícil. “Ara bé, imagina’t com poden ser unes eleccions si el govern espanyol actua contra Mas o intervé una part de l’autonomia, i havent portat sobre tot això els focus dels grans mitjans de comunicació internacionals”, m’indica un dirigent de CiU. El diputat de la CUP David Fernández, que és molt llegit, em ve a dir que a Madrid ja s’ho trobaran segons què facin. “L’energia ni es crea ni es destrueix, simplement es transforma”, recorda.
La conseqüència arribat a aquest punt extrem seria una candidatura representativa dels manifestants de la V de la Diada que posaria al primer punt del programa fer una Declaració Unilateral d’Independència (DUI) en el primer plenari del nou Parlament. És a això al que es va referir Mas en el seu discurs, recordant que seria millor no arribar a aquest clima polític de forta tensió i poder votar tranquil·lament el 9-N.
Com que la situació política es pot endurir tant a partir de la setmana vinent, aquesta vegada la possibilitat d’una incorporació d’ERC al govern és seriosa. El president Mas i Oriol Junqueras en parlaran en els pròxims dies. Una de les mostres que el govern espanyol serà a partir de la convocatòria de la consulta especialment agressiu, és que no només pensa suspendre la que convoqui Mas, sinó que també vol actuar de forma preventiva per si la convoquessin els president de Diputació o bé els alcaldes.
El fins ara diputat del PSC Joan Ignasi Elena
Un PSC encara més afeblit
Tal com evolucionarà la política catalana en les pròximes setmanes només quedaran dos blocs -sobiranistes i unionistes- i significarà la mort de la denominada Tercera Via, que només podia fructificar si l’Estat hagués volgut jugar aquesta carta. Com una metàfora d’aquest escenari, avui el PSC ha perdut un diputat i ha quedat amb només 19, amb la decisió de Joan Ignasi Elena d’abandonar el grup.
