Jo sóc de les qui pensa que la consulta s’hauria de fer encara que no tingués el vist-i-plau del Tribunal Constitucional. Que no tindria les garanties que tindria si fos legal? Segur. Que la participació seria més baixa? Segurament. Que el govern espanyol suspendria l’autonomia catalana? Potser. Ara bé, que una gran part de la societat catalana anés a votar en una consulta que l’estat ha declarat il·legal voldria dir que una gran part de la societat catalana es passa per l’aixella la legalitat espanyola. Això seria una demostració de força i de sobirania tan bèstia que ens reafirmaria davant de nosaltres mateixos, d’Espanya i del món. Després ja faríem unes plebiscitàries per referendar amb més garanties la voluntat dels catalans, però de moment ja hauríem dit al món que no ens cal el permís d’Espanya per materialitzar un pacte acordat per la majoria del nostre Parlament.
Dit això, cal tenir en compte que el president Mas ha dit des del principi que la consulta serà legal o no serà. Mai l’hem sentit dir que la consulta es farà digui el que digui Espanya. Mai. Per tant, tothom sap o hauria de saber que si el TC suspèn el decret de convocatòria, el 9 de novembre no hi haurà urnes al carrer. I tothom es pot imaginar que és gairebé impossible que el TC no tombi el decret. Ergo, és gairebé impossible que hi hagi consulta. És una deducció fàcil basada en una premissa segura (Mas no farà una consulta il·legal) i en una premissa gairebé segura (el TC no permetrà que la consulta sigui legal).
Posem que, efectivament, el TC la invalida. Si llavors Esquerra retira el seu suport a Convergència respecte el procés amb l’argument que Mas no ha convocat una consulta il·legal, haurà fet trampa. Haurà fet trampa perquè Mas ja ho havia avisat, i per tant el suport d’Esquerra durant tots aquests mesos només s’hauria basat en la més que remota possibilitat que el TC validés la consulta. Per tant, si amb aquest argument Esquerra es nega a presentar-se a unes plebiscitàries amb una llista unitària independentista que inclogui CDC, l’únic que jo podré pensar és que Esquerra no vol la independència sinó que vol ser el partit que passi a la història per haver fet la independència. I si se’n sortissin jo seria la primera a cel·lebrar-ho, però ho veig difícil. Per poder arribar al final a mi em sembla imprescindible que Mas i Junqueras vagin de la mà. Són dos grans líders i els necessitem als dos.
Les enquestes col·loquen Esquerra molt a prop o fins i tot per sobre de CiU. Tenir el poder tan a prop fa brotar l’avarícia, i això podria ser fatal per l’objectiu que ha definit històricament a Esquerra Republicana. Si no volen entrar a una llista unitària i comencen a fer el discurs que els convergents són uns cagats per no haver tirat endavant amb la consulta, és difícil que se’ls escapin les eleccions. I ja ho tindríem. Junqueras president i Mas retirat de la política, que és exactament el que volen els espanyols. Que el fratricidi ens venci com ens ha vençut sempre.
