Els dirigents del PP Alícia Sánchez Camacho i Enric Millo
El govern espanyol és hores d’ara un mar de dubtes respecte al nou 9-N. No sap què fer. Les previsions que ahir desgranava l’articulista César Molina s’estan complint. Hi ha posicions enfrontades a l’Estat, segons es comenta avui als passadissos del Parlament. Si a Catalunya en els últims dies la situació ha esdevingut complicada, a Espanya és un laberint amb un punt d’histerisme.
Un col·laborador de Mas em comenta que la clau de la nova forma de convocar la consulta és que no hi ha cap escrit que el govern espanyol pugui dur al Tribunal Constitucional. “No hi ha ara cap decret, ni cap paper, i per tant no és recurrible. Simplement, la fem”, explica. Això situa la capacitat de moviment legal de l’Estat en el mateix dia de la votació, amb un marge de maniobra estret perquè ja seran fets consumats.
Mariano Rajoy ha optat en principi per la tàctica de menysvalorar la consulta, però no acaba de funcionar. Una altra part del govern, diuen que Soraya Sáenz de Santamaría, és partidària d’aturar-la i està estudiant les vies jurídiques. Tem que si a Catalunya la Generalitat acaba posant urnes esquivant des del govern espanyol al Tribunal Constitucional, serà un ridícul internacional de l’Estat. No és estrany que a Madrid hi hagi qui perdi els nervis i reclami mà dura, des de la cronista Victoria Prego a l’histriònic Albert Boadella, passant pel sectors del PP pròxims a José María Aznar i la FAES. Rajoy té des d’avui sobre la taula aquestes pressions, que aniran en augment amb esquinçaments de vestidures.
Aquí estem millor, perquè són ells qui tenen ara la patata calenta. Som a vegades inintel·ligibles però no ens tomben com a país. La societat civil s’està mobilitzant per tal que el 9-N sigui un èxit sobiranista. L’Associació de Municipis Independentistes (AMI) i el Cercle Català de Negocis li donen suport, i en els pròxims dies ho faran l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium. El problema a Catalunya no ve per les entitats sinó pels partits, que necessiten uns dies per pair el nou escenari.
ERC i la CUP s’afegiran sens dubte al nou 9-N, ho reclamen una part significativa dels seus votants, i no poden quedar en el bàndol anti-consulta del PP i Ciutadans. Un altre cas és Iniciativa. A la reunió del palau de Pedralbes, Joan Herrera semblava esperar el moment per marxar, comenten alguns dels partits presents. Va sortir abans que acabés la reunió, quan la CUP encara negociava. ICV té una divisió interna respecte el procés, inclou des de la visió sobiranista de Raül Romeva a l’espanyolista d’Andreu Mayayo, i no ha aguantat les contradiccions.
El republicà Oriol Junqueras i el president Artur Mas
Hi ha cares llargues avui al Parlament, i fins a un cert punt és comprensible perquè la majoria de partits han quedat mal posicionats. És la politique politicienne, que diuen a França. Només l’entenen els militants i els analistes, però en els partits pesa com un plom. I només es corregeix a contracorrent. No és, però, tan greu com ho pinten els unionistes, la sang no arribarà al riu. La unitat tornarà. La diferència entre la consulta d’ara i la de la setmana passada és mínima des d’un punt de vista de repercussió política, i això Madrid ho acabarà fent evident. I la vigilància de la sempre imprescindible societat civil ho està suturant. Mentrestant, Mas dirigirà la preparació del 9-N.
La consulta comptarà amb la col·laboració de diversos ajuntaments, i un d’ells serà el de Barcelona. “Barcelona jugarà fort pel 9-N, hi posarà el coll”, comenta un dirigent de CiU. Les dificultats seran en les localitats governades pel PSC i el PP en les quals els seus alcaldes s’oposen a la consulta, com Badalona o Cornellà. La Generalitat utilitzarà instal·lacions públiques -sobretot instituts- per fer de col·legi electoral, però no comptarà en aquestes ciutats amb el suport municipal.
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta
