Els qui opinem des de columnes o tertúlies ens passem, molt sovint, de llestos. Durant mesos molts de nosaltres hem estat avisant els ‘ingenus’ consumidors d’informació que el 9N no hi hauria cap consulta i que hauríem d’anar directament a unes eleccions. Tot sembla indicar que ens vam equivocar. En defensa pròpia, segueixo pensant que era el pronòstic més lògic a fer, tenint en compte que sabíem que l’estat bloquejaria la consulta tant si com no i que Mas no parava de dir que tot havia de ser legal. La carta de la participació ciutadana que el President tenia amagada, no la coneixia ningú. Quan la va mostrar, els qui entenien la consulta com un referèndum a l’escocesa van estar decebuts. D’altra banda, els qui pensàvem que la consulta no podia ser un referèndum definitiu perquè tot el bloc del No no aniria a votar, vam entendre el regat de Mas com una solució honesta i audaç. Permetia seguir mantenint el torcebraç amb l’estat i era molt més difícil d’impugnar.
Finalment, també la participació ciutadana ha estat impugnada i suspesa cautelarment. Aquest cop, però, Francesc Homs ha dit que el 9N tira endavant “amb totes les conseqüències”. A mi em sembla que CDC només vol desobeir un cop la legalitat espanyola, i si no ho va fer amb la consulta no crec que ho faci amb la seva versió descafeïnada. Amb això vull dir que, si tiren endavant -si és que al final tiren endavant-, deuen tenir molt clar que la votació es pot fer sense que el Govern o els funcionaris s’hi vegin implicats.
Sigui com sigui, el més important és que el 9N s’ha mantingut viu fins al final. L’important és que passi el que passi diumenge, dilluns els diaris d’arreu del món parlaran de la independència de Catalunya. Si hi ha votació diran que els catalans hem fet una consulta malgrat la resistència de l’estat espanyol. Si ens tanquen els locals o ens retiren les urnes, les fotos deixaran en evidència l’atròfia democràtica de l’estat espanyol.
El 9N ha de servir per dues coses: per demostrar-nos a nosaltres mateixos que respectem la nostra sobirania i per aconseguir una foto que tingui prou voltatge polític per copsar l’atenció del món. Votem o no votem, heurem aconseguit les dues coses.
