Aquest cap de setmana s’han fet les primeres jornades de la plataforma Construïm, un enginy activat per Josep Antoni Duran i Lleida, que pretén atendre els problemes que, com diria el PP, “preocupen els ciutadans”. Perquè, segons ha defensat el mateix president del comitè de govern d’Unió Democràtica, “més enllà de la independència hi ha vida”. I tant, senyor Duran! Més enllà i més ençà de la independència hi ha activitat humana. El problema és que la vida, que aguanta gràcies a l’activitat, s’ha de mantenir amb dignitat. I com fer-ho sense braços ni cames?
Afirmava l’altre dia el conseller Andreu Mas-Colell que l’any que ve, amb eleccions o sense, la Generalitat necessitarà 4.000 milions d’euros més. I que l’Estat li ha fixat el límit del dèficit en 1.400 milions. Això vol dir, aspre i ras, que el govern de Catalunya ha d’aconseguir 2.600 milions d’euros més en la partida d’ingressos si no vol patir la ira dels humils. Si vol que hi hagi vida. Com que el ministre Cristóbal Montoro ha sentenciat que no pensa modificar el model de finançament autonòmic, no hi ha més cera que la que crema. Resignar-se, doncs, a l’autonomia, voldrà dir acceptar la pròpia impotència. La pròpia mort.
Josep Antoni Duran i Lleida no proposa res més. No pot, perquè no depèn d’ell. “Més enllà de la independència” només hi ha misèria i tristor. Viure sense viure. Es podria anar tirant esbufegant si Mariano Rajoy consentís a millorar el finançament de Catalunya. Com que no vol, només es poden construir penes. Més enllà de la independència, senyor Duran, hi ha cendres.
