Sembla que interessa transformar el debat sobre la prohibició del 9-N en una qüestió d’ordre públic i policial. Que es deixi en segon pla el que és de debò: una mostra del dèficit democràtic d’un estat membre de la Unió Europea. Ens hem d’imprimir les paperetes? Vindran els mossos a retirar les urnes? I per tant: Vols dir que l’àvia ha d’anar a votar? Etcètera. Un cop el govern d’Artur Mas ha assegurat que no es farà enrere en l’organització de la jornada, bo i admetent que serà compartida amb els més de 40.000 voluntaris, amb la societat civil i els partits sobiranistes, el focus mediàtic apunta al departament de Ramon Espadaler. Casualitat?
Mentre Catalunya sigui una comunitat autònoma d’Espanya, encara que ostenti les competències en seguretat, hi haurà vies perquè un primer moviment de la Moncloa acabi amb una ordre final als mossos a actuar: ja sigui perquè són policia judicial i la fiscalia general de l’Estat pot iniciar el primer tràmit fins als jutjats de guàrdia, o perquè l’executiu espanyol li acabi retirant la competència de manera ajustada a la Constitució. A cada cantonada sortirà un jurista analitzant-ne les dificultats procedimentals. Sota les pedres s’amunteguen els analistes polítics avaluant la conveniència o l’error polític que suposaria per a Mariano Rajoy prendre una decisió com aquesta. A cada conversa de cafè pren la paraula un independentista testosterònic que apunta que l’error de base és que Interior estigui en mans dels tebis d’Unió Democràtica abans que algun dels presents recordi que molts policías nacionales es van reciclar en mossos quan es va crear el cos. Seré breu: dubto molt que al president espanyol li convingui la imatge internacional de la policia retirant urnes (de cartró!) enmig de la crisi política, institucional i de crèdit internacional que pateix l’Estat espanyol. Però a Madrid es freguen les mans amb aquesta discussió absurda que s’acaba amb l’evidència següent: tot dependrà del grau de bel·ligerància que vulgui adoptar Madrid més enllà de les amenaces actuals perquè Catalunya és una comunitat autònoma.
A tot això els Mossos són enmig de l’embrollat i els fadrins que havien decidit anar a votar es poden començar a espantar. No fa tants anys de la repressió dels grisos. La policia, catalana o espanyola, no té una imatge amable per molt estructura d’estat que hagi de ser. És una qüestió d’imaginari. La revolució pacífica per la independència no necessita, per ara, la rebel·lió dels mossos contra un Estat antidemocràtic però és imprescindible el vot i la determinació de les tietes. Podem admetre que les senyores de Catalunya pateixin perquè la néta s’ha aficionat a sortir cada nit al balcó amb la cassola dels guisats i repica que repicaràs nena, aviam si l’abonyegues. Però que l’avi agafi por cada cop que parla un ministre o la delegada del govern espanyol envia una carta a les institucions catalanes és una altra cosa. La tàctica matussera del terror per fer acotar el cap a la gent gran avança a passes forçades. Queden dos llargs dies fins diumenge. Si els concos i les tietes no fan cua davant dels col·legis, perdrà la democràcia. O sigui que a votar en família. I si es presenta un agent per tancar el col·legi o requisar urnes i ordinadors, es tracta de treure el mòbil i fer una foto. Si s’hi posen són indeturables: les tietes tenen totes les de guanyar. Passi el que passi.
