Ser un professional és el contrari de ser un aficionat. Un professional de qualsevol cosa és una persona preparada, que té les capacitats i les habilitats per exercir o per fer allò que li ha estat encomanat. Un professional és la persona que a més de saber de la seva professió, la societat a qui ha de servir està disposada a reconèixer-l’hi els seus atributs, Un bon professional és aquell a qui s’encarrega la reforma d’una casa, l’auditoria d’una empresa, una defensa jurídica, una operació quirúrgica o qualsevol nou projecte. Per les coses delicades i importants, les persones busquen els millors professionals, persones que els donen garanties que allò sortirà bé. O com a mínim, que hi ha moltes possibilitat que surti bé.
Per fer front al gran repte que té ara mateix Catalunya, no cal el lideratge del millor i del més professional? No cal el lideratge del que doni més garanties que sabrà fer bé la feina que la ciutadania li encarregui? La resposta només pot ser una: “sí”.
Per això, la jugada professional del president de la Generalitat, Artur Mas, ha deixat tothom amb el pas canviat. La seva proposta de llista única és sòlida, imaginativa i nacionalment solvent, i fa que sigui molt complicat pels seus aliats del 9-N i alhora adversaris partidaris, rebutjar-la. És evident que si Catalunya es presenta davant del món amb una llista transversal a favor de la independència, amb gent de dretes i d’esquerres; prosistema i pro canvi de sistema; amb catòlics, agnòstics i ateus; amb empresaris i treballadors; amb polítics professionals i amb professionals que facin ocasionalment de polítics, i guanya les eleccions de forma clara, ningú podrà qüestionar-la. Qui podria posar en dubte un projecte aglutinador confeccionat amb protagonistes d’ideologies, professions, religions i cultures diferents? Ningú.
És veritat que el discurs d’Artur Mas ha agafat un to presidencialista; és veritat que de sobte ha aparegut davant l’opinió pública com un líder amb empenta que es vol menjar el món; com un guia emocional que diu quin és el millor camí que aquesta societat pot seguir… Negar-ho seria mentir. Ara bé, en aquest moment, algú pensa que Catalunya es pot permetre el luxe de plantejar una empresa tan important com la independència sense un lideratge fort? Es pot bastir un projecte guanyador sense un autèntic professional?
Amb les emocions i prou, Catalunya no assolirà mai la independència. Amb la nostàlgia, i prou, cap nació assoleix les seves fites. Amb una situació econòmica potent i solvent, i prou, Catalunya no serà mai un nou Estat. Amb discursos que sonin bé, i prou, aquest país no sortirà d’on és. Calen tots els ingredients, curosament treballats, professionalment elaborats i presentats per tenir alguna possibilitat d’arribar a Ítaca. I això és el que va fer, al seu discurs, el president Mas. Va crear un elixir energètic a base d’emocions i nostàlgies; de resultats econòmics potents, però també de mancances socials preocupants; amb un to que sonava a triomf, a lideratge voluntari i, si arribés el cas, a renúncia personal.
Qui gosi trencar el guió professionalment escrit pel president Mas haurà de tenir-ne un de millor, més engrescador, més sòlid, més atractiu i, sobretot, més professional. Ja no valen les propostes que puguin ser percebudes com solucions partidistes i conjunturals dels que temen deixar passar el tren d’una possible victòria electoral. Artur Mas ha pujat el nivell de la reivindicació nacional, amb un projecte lligat i difícilment destructible que els seus aliats/adversaris, entre ells, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, els costarà desmuntar-lo.
Catalunya no és una persona, ni un partit, ni una ideologia, ni un club. Catalunya és un projecte viu, una empresa en expansió que necessita el millor professional per liderar-lo. I el que figura com a més solvent ja ha donat el pas.
