Ara sí que és l’hora de la veritat, l’hora de la política en majúscules. Artur Mas i Oriol Junqueres ja han exposat públicament la seva estratègia i el seu full de ruta per arribar a la independència. Ara toca assolir el consens polític, perquè el consens social ja existeix.
I aquest consens polític és més necessari que mai. El món ens mira, i Madrid encara més. Seria inadmissible que els polítics no tinguessin la capacitat de fer viable un clam social. Els catalans no ens podem barallar ni perdre massa temps o els hi farem la feina; la casta se’ns riurà de nosaltres.
El complexe, és clar, és trobar els punts de coincidència entre ambdós líders polítics o les coincidències entre CiU i ERC. I les diferències són més que evidents.
ERC porta la independència a la sang sense cap dubte, forma part dels objectius històrics del partit republicà. En canvi, a CiU els va agafar a contrapeu. La coalició nacionalista va optar pel dret a decidir a cop de manifestació, va variar de rumb en funció de la demanda de la societat civil. I si parlem concretament d’independència, hi ha una part d’UDC, encapçalada pel mateix Duran i Lleida, que ja l’han negat. I estic convençut que a CDC no tothom hi està a favor al cent per cent.
Per tant, tenim un problema de base. No poden fer una llista unitària a favor de la independència entre CiU i ERC (sí podríem fer una llista unitària per acabar convocant un tercer 9-N…, amb tots els ets i uts, però aquesta opció ja ha estat descartada per Junqueras).
Com a màxim, doncs, es podria fer una llista de mínims amb CDC i ERC pro independència.
Que s’han de posar-hi independents representatius de la societat civil? Crec que és als polítics a qui els correspon fer la política, pactar i executar la voluntat de la societat civil. I la societat ja sap el que vol, ja ho ha manifestat de totes les maneres possibles, ha sortit al carrer, ha votat, ha participat en totes les convocatòries a favor del Dret a Decidir. Ja ha dit tot el que havia de dir. Ara és l’hora de la veritat, l’hora dels polítics, l’hora de pensar el millor per al país en un moment històric i excepcional. És l’hora que els polítics estiguin al nivell de la societat que els empeny des de fa massa temps.
Però si els partits pensen en estratègies de partits i en marcar paquet, no farem res de bo. Ara no toca. Els nostres representants polítics ens han de demostrar que estan a l’altura i que són capaços de seure en una taula i pactar la millor solució per Catalunya. Desconec quina és. Però ells tenen l’obligació de trobar-la. En Mas i Junqueras estan on estan per representar-nos i per decidir què fer per garantir el millor futur possible dels catalans. I si el millor futur exigeix per fer cessions personals o partidistes, doncs endavant. Un bon acord és aquell que no agrada del tot a ningú.
Mas i Junqueras, Junqueras i Mas, demostreu-nos que teniu la capacitat i l’interès de fer el millor pacte possible per assolir la independència de Catalunya, sense tenir present calendaris ni enquestes electorals, ni equilibris partidistes. Feu-nos una proposta única, excepcional i guanyadora.
