(Adaptació lliure i una mica cansada aprofitant l’escatologia pròpia de la tradició popular i les ganes d’engegar algun cop de bastó).
Parenostre del Tió,
bon Nadal, que Déu nos do.
Ara toquen urnes,
urnes glorioses,
no partits que ara són lloses.
Renteu bé cada casa,
renteu-les bé,
que Nadal ja ve.
Tió de Nadal
caga neules i raons
i democràcia fins als trons!
El dia de Nadal
posarem l’acord en sal,
la mentida a la pastera,
el que ens menteixi, dalt del pi.
Toca, toca, violí.
Ara passen bous i vaques,
les unionistes ben gastades
i els Borbons amb nou suborns.
El President presenta un plat
i l’Oriol que l’ha tastat,
mareja i diu que ara és salat.
Na Muriel hi posa sucre,
perquè passi un poc millor.
Cagueu acord,
o us donarem un cop de bastó!
Tió de Nadal
caga neules i raons
i democràcia fins als trons!
Caga Tió, Tió de Nadal,
No volem excuses rares,
ni sabudes ni salades.
Caga majories,
que són ben vives,
caga neules i raons
i democràcia fins als trons!
