Aquest és el punt de trobada. Perquè es concreti en uns terminis raonables, Artur Mas haurà de buscar les complicitats necessàries per estructurar una candidatura transversal, plural, unitària, “gran”. Aquesta opció haurà de quedar lligada a la d’Esquerra i a la de la CUP amb uns punts comuns i amb una estratègia pactada després de les eleccions. Uns punts que compartiran totes les candidatures per l’Estat català i que després haurà de fer possible un autèntic govern de concentració, que haurà de presidir el candidat que guanyi les eleccions.
Mentrestant, la societat catalana, les entitats més compromeses en el procés sobiranista, hauran d’obrir un debat exemplar que defineixi un procés constituent. Ahir El Punt Avui va publicar-ne un primer tast. La proposta de text constitucional que han redactat diversos juristes entre els quals destaca el jutge Santiago Vidal. Un tast prometedor. Democràtic! Només cal comparar-lo amb qualsevol altre resultant de la millor voluntat democràtica a Espanya. Una voluntat que no tindrà en anys la majoria parlamentària necessària per imposar-se. Encara més: qui vulgui conèixer els límits autoimposats de l’opció política que representa la regeneració espanyola només ha de llegir l’entrevista que ahir publicava El Periódico amb Pablo Iglesias. Quan el verb es fa carn, la carn és humana.
