Estarà a l’altura? La política en general, pregunto. Els partits sobiranistes, i molt especialment CiU, Esquerra i els seus líders. Però en aquest sentit també m’ho pregunto, ara molt en particular, respecte d’Oriol Junqueras. I m’ho interrogo sincerament, consti. No afirmo directament que després de la conferència de dimarts al Palau de Congressos consideri que no està a l’altura, com sí que m’ho han deixat anar en les últimes hores gent poc sospitosa d’anti-Junqueras o anti-Esquerra. Però entenc que com a mínim interrogar-nos-ho és pertinent i necessari, en clau de reivindicació (amb ganes que així sigui, que estigui a l’altura) i en clau d’esperó (que segurament mai no està de més) perquè un Junqueras que doni el millor de si convé a tothom que estigui pel procés, sigles i opcions polítiques personals a banda.
Artur Mas crec demostrat abastament que és a l’alçada que les circumstàncies reclamen, com a mínim per als qui volen la independència. Una anàlisi freda i mínimament equànime de com ha actuat amb el procés no n’incentiva els recels, ans al contrari. I una anàlisi de la seva conferència de dimarts 25N, com a mínim, aporta concrecions que cal discutir a fons. Però, i la de Junqueras de fa dos dies? A mi sobretot em va generar dubtes. Raonables, entenc. I d’aquí les ganes de saber-ne més.
Per exemple, on van quedar les mencions específiques al mandat democràtic inequívoc que ens reclama la comunitat internacional per reconèixer Catalunya com a Estat independent? Sona estrany fer un discurs sobre la independència de Catalunya i no concretar en cap moment sobre el repte que tindrem del reconeixement de la comunitat internacional. Després, el poti-poti de llistes separades pretén incloure també “els que no volen la independència (entenc que ICV i UDC, per exemple) per ser quants més millor”. Molt bé. I això com es fa? I sobretot, com s’explica després per interpretar els resultats? Com fas abraçar del govern d’unitat que dius que vols, per exemple a la gent d’ICV? Una Iniciativa que no vol la independència, voldrà governar amb Convergència? Sona bastant complicat.
Més. Intuïm de la conferència-xerrada-míting de Junqueras una renúncia definitiva a la DUI (no la va ni esmentar), però aquí ens haurà d’explicar més i millor si no és una contradicció flagrant la defensa d'”exercir la independència des del primer dia” (com va dir ell) sense declarar la indepen-dència. Com es fa això? Com “actuar com un estat” sense ser-ho? Sona una mica esquizofrènic. Com “negociar d’igual a igual amb Espanya” sense ser un Estat proclamat i reconegut internacionalment? I val a dir que fins fa poc la DUI era el seu cavall de batalla.
Més. Com s’explica que ERC defensés tant (fins fa no gaire) el referèndum amb pregunta binària (sí/no), amb el que això suposa de nitidesa en el resultat, però també de supressió de matisos, i en canvi ara aposti per una “pluralitat” d’opcions que obri pas a un reguitzell d’opcions en unes eleccions amb fila d’ordinàries quan havíem quedat que això no ho serien? En què quedem? Nitidesa o no?
Tot plegat, moltes preguntes que en una intervenció tan esperada exigien certa llum i claus d’interpretació, no tot el contrari. I això s’esperava, amb molta expectació, d’un líder polític de qui igualment se n’esperen moltes coses i que aixeca una gran expectativa (també electoral). Molta gent n’espera grans coses de bona fe. Igual com molta gent esperava que el seu discurs de dimarts no fos tan previsible.
El millor de tot és que encara és a temps de respondre a les expectatives i de concretar i vestir detalladament la seva proposta, dues circumstàncies que no volen dir que hagi de fer allò que diu Mas ni que s’hi sotmeti. Això no és el que se n’espera. Però sí diàleg, capacitat d’arribar a acords i d’aportar solucions en un moment clau, com és legítim exigir-ho a tot líder polític amb opcions de govern. S’exigeix a Mas i a CiU. També a ERC i a Junqueras. Estaran tots a l’altura? No ho descartéssim. Encara no.
