En el bloqueig -esperem que momentani- en el qual ha entrat el procés s’hi barregen dues discussions que ho entortolliguen tot. Una és la voluntat de guanyar la independència i l’altra la de guanyar les eleccions. Tant Mas com Junqueras han presentat el seu full de ruta sobre la primera qüestió de forma sòlida i en això sembla evident que és relativament senzill trobar un punt de confluència si hi ha la mínima voluntat. En canvi, hores d’ara hi ha una cridanera distorsió respecte a les aspiracions electorals. Mas ha deixat clar que serà el darrer cop que es presenta a unes eleccions i que només s’estarà al capdavant del procés 18 mesos. Ha fet en aquest sentit un gest de retirada en favor de Junqueras, que ha arrodonit amb la hipòtesi de fins i tot tancar ell mateix la llista unitària. No tenia per què fer-ho, però ho ha fet, i això ara condiciona Junqueras. El líder d’ERC té encara pendent fer algun gest per demostrar que la seva proposta no té en realitat una prioritat electoralista. A la seva conferència no hi ha cap gest en aquest sentit, al contrari del que va fer Mas, ni el més mínim. Per això la conferència de Junqueras no ha provocat el mateix impacte positiu que va tenir la de Mas. Inclou una sospita partidista que el president d’ERC hauria d’esborrar amb claredat. Les negociacions que ara s’obriran poden ser un bon moment. Ha de quedar clar que la prioritat no és altra que la independència.
- CA
