El conseller Andreu Mas Colell i el president Artur Mas
Catalunya està en plena efervescència política. El procés sobiranista, després de la crisi i paralització que ha patit en els darrers dos mesos, s’està recomponent, però amb una tempesta sobevinguda que sacseja tota l’esquerra. Barcelona s’ha convertit en un laboratori polític de primera a nivell europeu. El procés d’independència i la tamborinada hi confluiran a les eleccions municipals del mes de maig, i hores d’ara ningú no sap del cert si col·lisionaran.
Al Parlament, que avui celebra ple, els ulls dels partits estan dipositats en la capital catalana. D’aquí dependrà en gran part la continuïtat del procés a les eleccions plebiscitàries del mes de setembre, de si prendrà el rumb definitiu o si hi anirà amb plom a les ales. Els partits han començat a prendre posicions.
La dissolució d’ICV. El partit de Joan Herrera s’ha entregat amb bous i esquelles a Ada Colau. Li ha cedit el lideratge de la candidatura, ha abandonat tot lligam amb el procés sobiranista, accepta situar-se en la tercera plaça de la llista, i ha sacrificat el seu representant a la ciutat, Ricard Gomà. “És la refundació que fem a ICV, anem a un projecte que pot guanyar”, assegura un dirigent històric ecosocialista. Herrera intenta emular el PSUC de principis dels 80 però cedint la direcció del moviment. I l’aposta, curiosament, comença a ser ben vista per l’establishment, perquè s’acosta a l’unionisme benpensant. Rebrà el suport de diversos diaris.
A Barcelona comencen les fórmules que després s’exporten al conjunt de Catalunya. I ara han començat moviments a favor d’un tripartit dos punt zero. Les declaracions del candidat d’ERC, Alfred Bosch, descartant pactar amb Xavier Trias, i apuntant a les formacions d’esquerres han donat esperances al PSC i ICV. Potser sí que serà possible concretar l’acord. A CiU han començat a analitzar aquesta possibilitat i hi veuen un efecte búmerang. “Si ERC fes finalment aquest pacte contra Xavier Trias, ens regalaria les eleccions plebiscitàries del setembre”, pronostica el diputat Ferran Falcó en una conversa informal als passadissos.
Oriol Junqueras i David Fernàndez
La decisió de la CUP de no sumar-se a la plataforma d’Ada Colau és la gran distorsió que plana sobre aquesta acceleració de partícules de les esquerres. I avui pel Parlament circula la teoria que David Fernàndez es presentarà com a cap de llista de l’esquerra independentista a l’Ajuntament. No està confirmat, però no es descarta, i encara menys quan la CUP ha de competir amb Ada Colau aliada amb ICV, Podemos i el Procés Constituent de la monja Forcades. Fernàndez és el polític més valorat de Catalunya, segons les enquestes del CEO.
Però keep calm, que encara no totes les cartes estan sobre la taula i el sobiranisme té possibilitats de sortir reforçat d’aquest laberint. Abans de les eleccions municipals, el govern entrarà al Parlament les lleis per crear les estructures d’Estat, entre elles la de la Hisenda pròpia. I aquesta, en concret, serà l’enfrontament més directe que haurà obert la Generalitat amb el govern espanyol, ja que li disputarà les arques de l’Estat. Aquest és un mapa que hores d’ara encara no es veu, però que estarà sobre la taula en els pròxims mesos. I el relat serà fort, fins i tot fortíssim.
Alícia Sánchez Camacho
Catalunya està en efervescència, però per ara no és visible tota la pantalla. Que ningú vengui la pell de l’ós abans de caçar-lo.
