Hem fet el préssec. Algunes persones més que no pas d’altres, però hem fet el préssec. I el pitjor d’aquesta actitud és que ens ha fet ser injustos amb nosaltres mateixos.
Durant setmanes hem recordat les grans mobilitzacions i els acords que han fet possible avançar un procés que ens hauria semblat impossible fa només cinc anys i, en comptes de fer-ho com a motor per a la confiança i l’esperança, ho hem fet des del lament i la inquietud.
Sabem perfectament que la via política que hem triat és inèdita i és complicada i, malgrat saber-ho, hem dramatitzat cada sotrac fins al punt de dubtar de si ens en sortiríem. El retorn al passat ha inclòs -només faltaria i depenent de fílies i fòbies conegudes-, dubtar d’uns o altres companys de viatge amb aquell punt de caïnisme que somiàvem enterrat.
I sí, és cert, han estat setmanes d’incertesa i hem patit perquè existeix la convicció àmpliament compartida que mai com ara ho hem tingut tan a tocar. Però valdrà la pena aprendre el que ens ha ensenyat aquest mes de desembre: que ho estem fent bé, molt bé. Més bé i tot del que som capaços d’entendre ara mateix.
Hem confirmat que tradicions polítiques i ideologies diferents tenen la vocació de convertir-se en complementàries i majoritàries per culminar el procés d’autodeterminació a Catalunya. Hem constatat que existeix una societat civil organitzada disposada a participar fins on calgui per impedir que aquest camí es torci. Hem vist que tenim el president de la transició nacional i tenim el cap de l’oposició disposats a entendre’s al servei d’aquest objectiu comú i compartit. Farem bé de no tornar-ho a oblidar.
Menció a banda per als apòstols del pessimisme, de l’unionisme i per als que afirmen que independència potser sí però només des del purisme sacrosant dels il·luminats que ara tenen pressa per regenerar-ho tot menys l’estatus polític del país. Heu tingut uns dies d’esbarjo però tingueu clar que aquesta societat ha sabut redreçar en només trenta dies el primer desacord important. Us auguro poques alegries més.
Les darreres setmanes ens haurien de servir per convertir-nos en persones més sàvies, raonades, confiades des de la intel·ligència i, sobretot, determinades.
