El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha afirmat que per a Catalunya és “un bon negoci ser a Espanya i a la Unió Europea i un pèssim negoci ser-ne fora”, i ha assenyalat que ens els sis mesos que queden fins a les eleccions plebiscitàries hi ha temps per transmetre “aquesta realitat”. Comptat i debatut, és evident que ser a la UE és bo per a Catalunya, perquè a fora tindria moltes dificultats de tota mena. Altra cosa és la pertinença a Espanya, perquè totes les dades indiquen el contrari. L’Estat espanyol veu amb recel la llengua catalana, com es veu en les ofensives contra l’escola. Fa una inversió en infraestructures incompresible des del punt de vista català, enterrant milions en línies d’AVE deficitàries, i deixant de banda l’eix mediterrani. I no cal ni recordar els 16.000 milions anuals de dèficit fiscal. Margallo deu pensar a favor seu en les engrunes del crèdit del fons de liquiditat autonòmica (FLA), el qual fins fa poc la Generalitat havia de retornar amb interessos, i que posa a la nostra disposició la Marca Espanya. Però això no és res en el platet de la balança. S’hi haurien d’esforçar realment molt més i no hi estan disposats, ni els passa pel cap.
- CA
