És evident que ni el govern ni Convergència Democràtica s’esperaven el gir d’Esquerra. És possible que Esquerra es justifiqui atenent a les converses d’Oriol Pujol que han sortit a la llum pública. Però el contingut dels nous documents no qüestiona en cap moment l’actuació del president de la Generalitat.
Amb aquest nou gest que Convergència considera hostil Esquerra no és ni menys ni més patriota que abans. Però és inoportuna. Perquè ha desfet en pocs dies el pacte que tant va costar fer entre Oriol Junqueras i Artur Mas. Un acord que va arribar després de setmanes d’hostilitats que van decebre i centenars de milers de persones que havien confiat en les dues opcions com les que han de garantir el camí ordenat cap a la independència.
No és una qüestió de patriotisme. És una qüestió de prioritats. Sembla que Esquerra considera prioritari ara distanciar-se de Convergència en una disputa amb Iniciativa, Podemos i tots els Guanyem per aconseguir l’hegemonia de l’esquerra. Però aconseguir-la pot comportar trencar els ponts que tant han costat soldar. El llistó és alt. Joan Herrera i els altres dirigents d’Iniciativa ho repeteixen metòdicament: “No volem res amb Convergència”. Òbviament, aquest rebuig radical obligarà Esquerra a prendre decisions que poden comprometre el procés sobiranista. El bloc necessari per aconseguir la independència. Com es resolen aquestes contradiccions?
