A alguns personatges molt poderosos els ha interessat en els últims temps subministrar aire i combustible a Albert Rivera, de Ciutadans.
Primer, perquè era un bon cisell per fracturar la societat catalana, tot ampliant i mobilitzant el camp de l’unionisme.
Més recentment, però, li han trobat una altra missió al jove Rivera: fer-lo servir per canalitzar el vot dels milions d’espanyols emprenyats. Val més Rivera, que es proclama liberal i que ha fitxat al cèlebre economista Garicano, que no pas que Podemos continuï fent-se gros fins a convertir-se en un gegant embogit.
Tanmateix, al PP, histèric pel perillós –per als seus interessos- cicle electoral que comença, ha decidit que cal frenar Ciutadans, ja que li pot prendre part del seu electorat. Així, s’han donat ordres perquè als de Rivera se’ls anomeni només en català, és a dir, Ciutadans, i mai Ciudadanos, a fi de recordar que l’invent té el seu origen a la pèrfida regió rebel.
El PP promou i s’aprofita de nou de la catalanofòbia, sense importar-li la profunda immoralitat que això suposa, com és el seu costum.
Albert Rivera ha reconegut per la ràdio que, efectivament, el PP utilitza la seva catalanitat per perjudicar-lo. “Hi ha una estratègia des del PP per fer creure que un català no pot fer política a Espanya”, s’ha planyut.
Sí, Albert, ni tan sols a tu respecten. Tanta demagògia vessada tots aquests anys, tant d’ardor en primera línia de foc, tanta ‘sana camaradería’ amb l’espanyolisme més pervers, tantes nits perdudes i energies invertides… per acabar descobrint que mai dels mais et consideraran un dels ‘seus’, que et menystenen profundament.
Amb alguns la vida és realment injusta.
O no.
