Ens diuen ara que al final tot se sabrà gràcies als oficis del sant ofici: és a dir, del FROP i dels tribunals. Que els responsables de la catàstrofe de Bankia aquesta vegada no se n’aniran sans i bonets. Que les pagaran totes juntes. Enhorabona! Per això sembla del tot raonable, encara que sigui desmesurada, la fiança de 800 milions d’euros a què han de fer front, entre d’altres, Rodrigo Rato i José Luis Olivas.
La memòria és curta i la gent encara se’n recorda, de l’exministre Rato. No tenen tan fresca, la gent, però, la trajectòria del senyor Olivas, que va ser, conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana (1955-1999), vicepresident de la Generalitat Valenciana (199-2002), president de la Genealitat Valenciana (2002-2003) i finalment president de Bancaixa (2004-2011), que al seu torn controlava el Banc de València i que va acabar morint en suïcida confluència dins Bankia. Olivas, vicepresident més tard de la matriu de Bankia, es va beneficiar d’un pla de pensions de 3 milions d’euros. I va rebentar del disgust i de la sacsejada quan es va veure obligat a dimitir dels càrrecs al Banc de València i a Bankia en el moment en què van començar a aflorar tots els escàndols que ens han portat on som.
Com és que un conseller d’Economia, vicepresident i president de la Generalitat Valenciana va acabar com a president de Bancaixa? Molt fàcil, perquè, de fet, Bancaixa, com Caja Madrid, estaven intervingudes des de les institucions públiques que controlava el Partit Popular. Les responsabilitats no són només corporatives, sinó també polítiques. Bancaixa i Caja Madrid van acatar les consignes dels seus governs autònoms i van arriscar operacions, préstecs, inversions i calamitats per indicació política. Terra Mítica o Iberia només són els noms propis d’una política financera catastròfica que va portar les dues entitats a la fusió, la sortida a borsa i el deliri.
Si tot allò va sucumbir sota el control polític del Partit Popular, quina garantia hi ha ara que el FROP faci bé la seva feina en la nova etapa de Bankia? Qui controla el FROP? Els mateixos? I si són els mateixos, per molt de soroll i cacau que munten ara davant els tribunals per perseguir els excessos dels seus predecessors, no poden tornar a caure en els mateixos pecats? Afirma el pastor que ens vigila el llop, però qui ens vigila el pastor?
