L’expresident del Barça Joan Laporta no ha pogut declarar en català al jutjat, on compareixia com a testimoni, perquè un dels advocats no entenia l’idioma del país i el jutge no havia previst un traductor. Laporta es va negar a declarar si no ho podia fer en català, i el jutge li va dir que o bé ho feia en espanyol, o bé hauria de tornar un altre dia quan hi hagués l’intèrpret. Tot plegat és sorprenent, després de més de tres dècades de democràcia. El problema té una causa profunda, i és que el poder judicial és l’únic dels tres que no ha estat traspassat a la Generalitat, i que segueix estant centralitzat. La Generalitat només s’encarrega de les instal·lacions, el paper i els bolígrafs. Tota la resta està controlat des de l’Estat, ja sigui a través del ministeri de Justícia o del Consell General del Poder Judicial, que tenen aquí les seves delegacions. La disfunció que representa aquest model arriba a l’esperpent, i mostra de forma crua com veu l’Estat la realitat catalana, sense gaire consideració. Amb la reforma de l’Estatut es va intentar la creació d’un incipient poder judicial català, però va ser el primer que van tombar el PSOE i el PP. La Justícia és el rovell de l’ou de l’Estat, o almenys així ells ho entenen.
- CA
