Visca Freud i l’inconscient que s’escapa en el pitjor moment. L’alè de veritat enmig de la farsa. “Hemos trabajado mucho para saquear a nuestro país“. I tant que sí, María Dolores, i encara et donarem les gràcies per no haver-nos robat també aquest bri d’honestedat espontània. “Y lo vamos a seguir haciendo“, hi afegeix, encara. Endavant! No esperàvem menys de vosaltres, senyora De Cospedal. Ni de Bárcenas ni dels nombrosos integrants de la trama Gürtel. Tampoc de don Rodrigo Rato, un exvicepresident i exministre d’Economia que carregava contra el frau mentre guardava diners a l’estranger i un dia, com tants altres, va decidir acollir-se a la dolça amnistia del 2012. I qui sap si ja haurà rebut un missatge íntim de suport de Mariano Rajoy: “Rodrigo, sé fuerte“.
Els saquejadors de drets fins i tot preocupen The New York Times, però aquí ja no s’exclama ningú. Ens hem acostumat a la falsa normalitat que els catalans no puguem decidir el nostre futur polític o que la contestació ciutadana, sigui de la mena que sigui, se segresti amb una mordassa consagrada per les Corts espanyoles. Tremoleu, agosarats: a partir d’ara no us podreu acostar espontàniament als parlaments ni als edificis governamentals, perquè casa meva no és casa vostra i és clar que hi ha cases d’algú. Diu el diari més important del món que Espanya es trasllada als dies foscos del règim de Franco. Ja ho deia Jorge Manrique: “Cualquier tiempo pasado fue mejor“.
Els saquejadors de vots es reuneixen amb el president espanyol a la Moncloa i dinen espàrrecs i bacallà. Tot amb molta salsa. Sembla que els encorbatats del fòrum Pont Aeri s’han passat a la llum del dia. La claror els embelleix la tradicional fotografia de família. Deu ser que volen els ullem bé: el poder és això, petits mortals! Rajoy no ha canviat de parer sobre el procés i alguns pensen que no li ha anat tan malament. Què dieu? Que teniu la força de les urnes? Ha, ha, ha.
Vosaltres, saquejadors de llibres i de roses de vorera, feu-vos també els grans clàssics catalans, que també en tenim, de sublims, encara que no ens puguin signar una dedicatòria sota el pol·len emprenyador dels plataners de la Rambla. I beseu-vos cada dia, que Sant Jordi és ara. Algun dia també saquejarem amb elegància els que es creuen amos de tot. No podran amb nosaltres. Ja ho heu vist: fins i tot el seu inconscient està de part nostra.
