L’aparició de nous partits polítics ens explica, entre d’altres coses, que els ciutadans podem haver perdut la confiança en alguns polítics i partits, però que encara resta un bon marge de maniobra per la política. Senyal de que no tot deu estar perdut.
D’entre les noves formacions emergents, com és lògic i normal en època convulsa, en podem trobar per tots els gustos i colors ideològics. D’entre tots ells a Catalunya sobresurt, per la seva particularitat i especialment per la seva opacitat, un partit que, sense de moment dir-nos res –de nou i de bo vull dir-, amenaça de trencar la suposada bombolla política –no immobiliària en aquest cas- entre sobiranistes i unionistes. Aquest partit es fa anomenar Construïm. Construïm, el partit de les terceres vies o, tal vegada, bigues. Construïm el partit dels constructors de la nova i renovada unitat d’Espanya.
És cert com diu molt bé l’historiador Joan B. Culla que hem passat d’una època de partits de nom llarg, a partits de fórmula curta o verbal –diria jo-: Guanyem, Podem, Volem, Movem fins a un llarg etcètera passant pels inefables de Construïm. Aquesta formació, sota els suposats auspicis del dirigent d’Unió Sr. Duran i Lleida, lloada per reconeguts unionistes per la seva “centralitat i moderació”, ofereix, sempre segons Duran i Lleida, un missatge “humanista i amb ànima social”. Amb aquests matisos algú ben intencionat podria veure’s a inclinat a pensar que Construïm vol esdevenir una visió actualitzada i renovada –aggiornata com dirien els mags polítics italians- de l’actual Unió Democràtica de Catalunya. Més tenint en compte que el mateix Duran és encara avui, i des de fa 28 anys de forma ininterrompuda, el principal dirigent de la formació socialcristiana.
Doncs bé, sigui quin sigui el vertader propòsit, segur que legítim, dels senyors de la primera persona del plural del verb construir, el cert és que l’autèntic esperit d’UDC, ni fundacionalment ni derivat de posteriors evolucions, té res a veure amb un partit que advoca per terceres vies a l’estil de la (inexistent) Ínsula Baratària cervantina –o sirventina per alguns- i que rep els elogis de coneguts feixistes –tercera via també?- com el president de Societat Civil Catalana Sr. Josep Ramon Bosch. UDC o, si algú més s’ho estima, el centredreta català res té a veure amb opcions polítiques que fan de la renúncia nacional i l’autorrebaixa el seu modus operandi particular. Si és així com pensa i creu el president del Comitè de Govern d’UDC tenim un problema per incompatibilitat entre les seves actuals creences i les d’aquest nou experiment / partit. Unió, partit catòlic de centre en origen que nasqué, no ho oblidem, com a defensor d’una lliure confederació de tots pobles de la Península Ibèrica –Portugal inclòs- i del model republicà d’estat. I que durant la Guerra Civil tingué màrtirs a mans dels nacionalistes espanyols i dels comunistes.
La gent, ara potser més que mai, agraeix la claredat, i destria els polítics que juguen a fer-se trampes al solitari i a fer giragonses i circumloquis varis que no duen enlloc. Si ha de néixer un partit de centredreta, d’esquerres o populista, que ho faci des de la transparència i la claredat d’objectius. Tant si es català com espanyol. Legítim tot ho és. Que no juguin a enganyar-nos i a estirar-nos de la camisa, que prou que el personal ja n’ha patit d’aquestes maleses. Qui cregui que la crisi ja és història que pensi que n’hi ha una de pitjor que l’econòmica i és la de valors. I precisament aquesta som molt lluny de deixar-la enrere. Ens mereixem un centre i una dreta catalana compromesa amb el país, tant i com necessitem una esquerra. La (falsa i embolicadora) ideologia, ha servit als nostres enemics històricament per falsejar la nostra història i embolicar-nos per a aconseguir la nostra divisió. Ara, amb tanta informació fóra ja bo, no caure de nou amb aquest parany. La maleïda pedra ideològica que vol construir la nostra dissolució i anterior divisió.
