El socialista Miquel Iceta, conversant amb la popular Alícia Sánchez Camacho
Els EUA han posat els ulls sobre Catalunya. L’administració Obama és conscient que en els pròxims mesos es jugarà aquí l’episodi decisiu amb les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre, i ha mogut peça. Des de fa algun temps s’ha instal·lat al consulat nord-americà un conseller polític que s’ha especialitzat en política catalana i en el procés sobiranista. S’ho ha pres molt seriosament i ha fet contactes. Un alt càrrec de la Generalitat explica avui als passadissos del Parlament que el conseller polític coneix fins i tot la lletra petita dels partits catalans. “És un antic marine, però s’ho sap tot. Te’n faries creus”.
L’atenció que els EUA presten a Catalunya demostra que ha arribat l’hora de la veritat en el procés sobiranista, la de la concreció. Fins després de les eleccions municipals, no hi haurà especials novetats. Un membre del govern m’explica que, després de les vacances d’agost, el mes de setembre serà realment d’infart. “Serà llavors quan es posaran en marxa les primeres estructures d’Estat per preparar la Catalunya independent”. Hi haurà pert tant també la reacció en contra del govern espanyol. I tot això coincidirà amb els actes preparatius de la Diada, amb la concentració de la Meridiana l’11-S, amb l’inici de la campanya electoral, i finalment amb els comicis més decisius de la història de Catalunya. Aquest setembre constarà als llibres d’història.
El president Artur Mas, conversant amb la diputada de CiU Mercè Jou
Encara falten setmanes per a les eleccions municipals, i els motors estan encara al ralentí, però enquestes internes dels principals partits coincideixen a apuntar que la candidatura d’Ada Colau amb ICV i Podemos podria guanyar a Barcelona. La proposta està captant vot del PSC, d’ERC i fins i tot de la CUP després que no ha presentat David Fernàndez. L’impacte que pot tenir un resultat així per al procés és una incògnita, però està clar que la lectura que farà l’aparell mediàtic espanyol és que el sobiranisme ha perdut Barcelona.
Les municipals són unes eleccions complicades en ple procés. El president d’ERC, Oriol Junqueras, aquest cop se la juga de veritat, perquè l’aparició de nous partits enrareix els resultats. A les anteriors municipals, el PSC va guanyar a Sant Vicenç dels Horts, però Junqueras governa amb pactes amb CiU i ICV. Si aquest bloc de la majoria local en el seu conjunt perd 2 regidors, Junqueras podria perdre l’alcaldia. I tot això succeiria a quatre mesos de les eleccions plebiscitàries.
El president de Ciutadans, Albert Rivera
La presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, actua a la desesperada per trobar un discurs que faci forat a Catalunya. Veu com Ciutadans rep l’aval del poder econòmic i mediàtic espanyol, i això preocupa al PP. Camacho no creu efectiu el discurs d’equiparar el sobiranisme amb el jihaidisme que ha assajat el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. És l’enèssima topada entre la presidenta del PPC i el ministre, després del terratrèmol que va provocar la conversa de La Camarga.
Mentre el discurs del govern espanyol és la criminalització, Camacho intenta en canvi presentar una cara amable del PP i remarca que s’ha tornat a una certa normalitat institucional entre l’executiu català i espanyol que s’hauria d’aprofundir. Camacho ha promès a la premsa un document del govern espanyol on valora 23 peticions de Mas, però després no l’ha pogut repartit perquè no tenia permís. El PP s’està convertint en un guirigall.
