El govern català enviarà a la comunitat internacional un informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) que constata que les eleccions plebiscitàries del 27-S són l’única via per consultar la ciutadania davant del “refús total” de l’Estat al procés sobre la independència.
El CATN ha lliurat aquesta setmana al govern l’informe que recull el procés seguit per les institucions polítiques catalanes per donar resposta a la voluntat dels ciutadans de Catalunya de ser consultats sobre el futur polític del país. Una voluntat expressada de manera democràtica i majoritària a les eleccions del 25 de novembre de 2012 i que ha topat amb la negativa reiterada del govern espanyol. La Generalitat trametrà el document a representants de governs estrangers i les seves ambaixades, prioritzant els països de la Unió Europea, perquè coneguin “la democràcia de baixa qualitat” que exerceix el govern espanyol, que pretén silenciar i impedir el vot dels catalans, i que ha portat el president de la Generalitat, Artur Mas, a anunciar la convocatòria d’eleccions per al proper 27 de setembre, com l’únic camí possible per donar la veu als ciutadans de Catalunya.
L’informe, que porta per títol ‘El procés per fer la consulta sobre el futur polític de Catalunya: un balanç’, se centra en el període comprès entre les eleccions al Parlament de Catalunya de 25 de novembre de 2012, de les quals en va sorgir una majoria parlamentària compromesa amb l’exercici del dret a decidir, i acaba amb la celebració de la consulta del 9 de novembre i els processos penals oberts contra el president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau.
L’informe detalla que el procés català “s’ha realitzat de manera pacífica, democràtica, garantint escrupolosament els drets fonamentals de les persones i fins i tot ampliant els drets de participació d’alguns col·lectius, buscant en tot moment el diàleg i l’acord polític amb l’Estat espanyol i amb la voluntat manifesta de seguir totes les vies legals existents en l’ordenament jurídic vigent”. El treball documenta el refús total que les institucions espanyoles han donat com a resposta a totes les propostes que ha fet Catalunya. En aquest sentit, fa palès que “l’Estat ha negat de manera explícita la possibilitat de negociació; no ha donat cap oportunitat de parlar-ne; s’ha tancat a considerar cap de les vies que jurídicament haurien permès fer una consulta acordada”, al·legant “una infundada inconstitucionalitat de totes les vies legals proposades des de Catalunya, menystenint les exigències derivades del principi democràtic i, finalment, interposant querelles criminals contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta del Govern i la consellera d’Ensenyament”.
L’informe del CATN relata detalladament tots els passos que han fet el govern i el Parlament de Catalunya per garantir el seu compromís amb l’exercici del dret a decidir, i el resumeix en cinc punts.
1. Oferta de diàleg i fixació de la data i la pregunta de la consulta. El 13 de març de 2013 el Parlament aprova una resolució que insta el Govern de la Generalitat a “iniciar un diàleg amb el Govern de l’Estat per fer possible la celebració d’una consulta sobre el futur de Catalunya”. El 26 de juliol de 2013 el president Mas tramet una carta al president espanyol en la qual planteja “la necessitat d’afrontar el diàleg i la negociació, que permetin de forma pactada la celebració d’una consulta al poble català, en el termini més breu possible”. La resposta del president Rajoy no es produeix fins al cap de 50 dies, tres dies després de la “gran mostra de suport popular” de la Via Catalana de la Diada Nacional de Catalunya de 2013, adduint a la lleialtat institucional i al respecte al marc jurídic. El menysteniment de les diferents mobilitzacions massives de ciutadans i la negativa als intents del Govern de la Generalitat d’iniciar el diàleg amb l’Estat porten els partits favorables al dret a decidir (el 64% del Parlament) a acordar, el 12 de desembre de 2013, la data i la pregunta de la consulta. “S’havia intentat per tots els mitjans negociar amb l’Estat la celebració de la consulta i la negociació mai s’havia pogut ni tan sols iniciar”, recorda l’informe del CATN. El president del Govern espanyol manifesta públicament que dóna per tancat el diàleg per la fixació “unilateral” de la data i la pregunta, malgrat que el mateix president de la Generalitat reitera la voluntat de diàleg i es mostra fins i tot disposat a negociar i modificar les dues qüestions .
2. Sol·licitud a l’Estat de delegar en la Generalitat la competència per convocar la celebració d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. El 16 de gener de 2014 el Parlament de Catalunya aprova una Proposició de llei orgànica que sol·licita a l’Estat la delegació de la competència per organitzar un referèndum consultiu (article 150.2 de la Constitució espanyola). El Congrés dels Diputats rebutja la petició, en considerar que Catalunya no té dret a decidir sobre una qüestió que afecta la sobirania espanyola i sobre la qual han de decidir el conjunt dels espanyols. El CATN, però, recorda en el seu informe que la sentència del TC de 25 de març de 2014 conclou que , tot i que Catalunya no sigui un subjecte polític sobirà per decidir unilateralment sobre el seu futur polític, els ciutadans de Catalunya poden ser consultats sobre aquesta qüestió en el marc constitucional espanyol.
3. Noves ofertes de negociació i suport social a l’exercici del dret a decidir. El coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD), Joan Rigol, demana per carta al president espanyol que propiciï el diàleg amb el Govern de la Generalitat. El 30 de juliol de 2014, més d’un any després de la darrera trobada feta pública, els presidents Mas i Rajoy es reuneixen al Palau de la Moncloa en una trobada que constata novament el desacord sobre la celebració de la consulta del 9N. La Diada de l’11 de setembre de 2014 esdevé novament un clam a favor del dret a decidir: 1,8 milions de persones, l’equivalent al 24% de la població de Catalunya, participen en la formació de la V convocada per les entitats sobiranistes. De fet, segons el CATN, “el suport social a l’exercici del dret a decidir ha sigut una de les característiques constants” del procés, amb les grans mobilitzacions ciutadanes encadenades des de l’any 2010, “les més de 3.000 entitats socials que el mes de juliol de 2014 s’havien adherit al PNDD i els 920 municipis de Catalunya, sobre un total de 974, que en els plens dels seus ajuntaments han aprovat mocions a favor de la celebració de la consulta”.
4. Aprovació de la Llei de consultes populars no referendàries i decret de convocatòria del 9-N. El 19 de setembre de 2014 el Parlament aprova la Llei de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana amb 106 vots a favor i el 27 de setembre el president de la Generalitat signa el decret de convocatòria de la consulta del 9N. La impugnació de la llei i del decret de convocatòria per part del Govern espanyol i la posterior suspensió cautelar que imposa el TC porten a anunciar el canvi de la consulta i la celebració, en el seu lloc, del procés participatiu del 9N.
5. El procés participatiu del 9 de novembre de 2014. Més de 2,34 milions de persones participen en el procés participatiu del 9N, el 80 per cent de les quals (1’9 milions) es mostren a favor que Catalunya esdevingui un estat independent. La jornada es desenvolupa “de manera pacífica, cívica, democràtica i amb total normalitat”, malgrat l’onada massiva de ciberatacs contra els sistemes d’informació de la Generalitat, que afecten àmbits tan sensibles com la salut o la seguretat, o l’onada de denúncies presentades als tribunals demanant la paralització del procés. La delegació d’observadors internacionals certifica que el procés s’ha celebrat de forma tranquil·la i oberta, sense cap tipus de coaccions. “La resposta de l’Estat al procés de participació va ser la presentació d’una querella criminal contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta del Govern i la consellera d’Ensenyament”. Malgrat això, dos dies després, l’11 de novembre, el president de la Generalitat reitera per carta al president espanyol la voluntat del diàleg per acordar els termes de la consulta definitiva i vinculant, amb una nova resposta negativa. “Davant del bloqueig de la situació, el president Mas anuncia la convocatòria d’eleccions anticipades al Parlament de Catalunya per al proper 27 de setembre, d’acord amb la resta de formacions favorables al dret a decidir”, constata l’informe del Consell.
L’informe del CATN subratlla “els esforços polítics per defensar i cercar les vies adequades per poder exercir el dret a decidir” de manera legal, democràtica i acordada, com han pogut fer el Canadà o Escòcia, així com “tots els intents per propiciar el diàleg polític amb el govern espanyol” que “s’han estavellat sistemàticament contra el mur de la negativa”.
Davant d’això, i tal com posa de manifest l’informe del Consell Assessor per la Transició Nacional, el Govern reitera que el rebuig expressat de manera reiterada i sistemàtica per part de les institucions espanyoles i tots els passos fets durant aquest període per institucions, partits polítics i societat civil donen sentit a les eleccions del 27-S com a únic instrument legal i democràtic disponible per poder fer la consulta que el Govern espanyol ha negat a la societat catalana.
