“Estaríem encantats de tenir la reina com a reina dels escocesos en una Escòcia independent, i no crec que hi hagi cap problema en això”. La frase és d’Alex Salmond i la pots escoltar aquí. És el moment en què vaig aixecar la cella veient el documental “Adéu, Espanya?”, dirigit per la M. Dolors Genovès i realitzat per l’amic i mestre Àngel Leiro. Vivíem al país del Tripartit, el Procés™ eren els pares, i –digues la veritat– ni tu ni jo somiàvem seríem avui on som ara.
Vol realment Alex Salmond que la reina d’Anglaterra sigui reina dels escocesos en una Escòcia independent? No crec. De tota manera, per què ho va dir? La resposta és una paraula de vuit lletres: política. L’art d’allò possible, concedir sense cedir, renunciar a coses a canvi de sumar complicitats. Quan aquí un parla del Carrer Major de la República Catalana, o una altra compara les municipals del 24M amb les municipals que van portar l’adveniment de l’espanyolíssima República del 1931, no sé si no ens estem disparant un tret (un més) al peu.
Aquestes proclames sumen complicitats? El substantiu és la “república” o la independència de Catalunya? Hi ha algú aquí escombrant cap a casa seva? Era l’hora de l’alta política, i ens hem barallat durant mesos per acabar signant un full de ruta que és bàsicament el que el president havia establert el 25N a la seva conferència. Pel camí, poca revolució i massa divisió. Començar la república pel teulat. Les formes per damunt del fons: especialitat de la casa.
Teníem una ocasió única per fer un reframing brutal del llenguatge polític i sortir del marc mental espanyol: una llista central que dinamités l’eix esquerra-dreta, desactivant els Durans i Iglesias de torn. En comptes d’això tenim tots els partits disfressats del que no són. CiU fent d’ICV parlant de justícia social, ICV fent de CiU proposant la fòrmula de Puerto Rico, ERC fent de Podemos parlant d’alternatives d’esquerres i de la República del 31, i mentrestant Espanya va fent un discurs que no tenia, recuperant el pols econòmic i donant minuts al Rivera a la tele.
Si no ens en sortim, serà per falta d’unitat entre sobiranistes. Si falta la unitat, serà per falta de política. Si falta la política, serà per falta d’intel·ligència. Tenim temps encara (però no gaire).
