Any rere any, cada 23 d’abril, acabem admirats de com pot ser d’espectacular la festa de Sant Jordi. Roses, llibres, els carrers plens de gent, l’estiu que s’insinua… Tot sembla preparat per garantir l’èxit d’una de les diades més magnífiques, populars i compartides de l’any. Tothom hi és benvingut i tothom n’és protagonista.
Però, ai, entre el Sant Jordi, les roses i els llibres, sempre hi treu el cap el drac. No hi pot faltar. El president de la Generalitat, Artur Mas, va alertar ahir contra els “dracs del món” als quals ens toca enfrontar-nos, inclòs “la falta de respecte per la nostra dignitat com a poble i per la nostra voluntat de governar-nos”, i va advertir que davant la magnitud dels reptes a què ha de respondre el país “només ens en podem sortir si anem tots a la una”.
A la sèrie Joc de Trons, que tan agrada a Pablo Iglesias, hi apareix un personatge anomenat Daenerys Targaryen. Es tracta d’una jove heroïna d’aparença fràgil però determinació ferma que obté la seva força de tres dracs amb els quals lidera un potent exèrcit, decidida a alliberar pobles esclavitzats. Aquest és el personatge que més fascina el líder de Podem. “Sap, per pròpia experiència, que l’elecció real per als dèbils mai és que hi hagi poder o que no hi hagi poder sinó que el poder el tinguin els qui posen cadenes o els qui volen acabar amb les cadenes”, argumenta Iglesias en el llibre Ganar o morir, on s’analitza la sèrie. “[Targaryen] És perfectament conscient que en un món terrible és precís tenir el major exèrcit, les millors armes (els dracs) i saber manar-los sense que et tremoli el pols”, explica enmig d’una reflexió sobre poder i legitimitat. Com a anotació al marge hi podríem afegir que de tant en tant a la jove Targaryen els dracs se li desmadren i, tot i les bones intencions que impulsen l’heroïna, acaben deixant ben rostit algun dels súbdits del seu regne. És l’inconvenient de tractar amb dracs…
Igualment en el procés català apareixen, de tant en tant, flamarades de foc amic que van rostint l’estat d’ànim del personal, o cops de cua de dracs sobiranistes que balden fins i tot els més entusiastes. Les reflexions del president Mas insinuant en una entrevista a El Punt Avui TV la vigília de Sant Jordi la possibilitat que no es convoquin eleccions el dia 27 de setembre en són un exemple. Però també ho són les diferents travetes dels socis republicans, de les quals es lamentava Mas en la mateixa entrevista, que compliquen molt a CiU la seva ja prou complexa vida parlamentària.
Avui, el Palau Sant Jordi es conjurarà contra els dracs que perjudiquen el procés. No hi pot haver un lloc més adequat per a aquest objectiu. L’èxit de convocatòria haurà de demostrar la bona salut de la reivindicació sobiranista, segons va ironitzar amb gosadia la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell. Sigui quin sigui el resultat, s’enceta aquesta primavera un calendari molt intens i sens dubte decisiu per al procés que viu Catalunya. Caldrà estar atents als moviments que a partir d’ara facin uns i altres. “S’acosta l’hivern”, murmuren amb temor a Jocs de Trons els protagonistes d’un món submergit en les lluites pel poder i el risc de col·lapse, on les estacions duren anys i l’hivern és implacable. En la política catalana i espanyola no sabem ben bé quina temperatura tindrem, però ningú dubta que hi haurà canvis. Els posicionaments de cada formació i de cadascun dels seus líders seran determinants per decidir cap a on.
