Un dels símptomes més clars de la regressió democràtica del règim del 78 és la conversió del Tribunal Constitucional (TC) en un organ de repressió política al servei del PP i el PSOE. A diferència d’altres països, en el cas espanyol els magistrats són fruit d’un pacte de quotes entre els dos principals partits i, en general, s’eviten els juristes destacats i les personalitats amb una reputació acadèmica consistent. La prova més evident és que l’actual president, Francisco Pérez de los Cobos, és un conegut aznarista -amb passat ideològic a l’ultradreta- molt vinculat a la FAES des de sempre, on ha impartit diversos cursos i ponències. Només va deixar la militància dins del PP quan va accedir a la presidència del TC. Els dotze delegats del PSOE i el PP el van nomenar per unanimitat, ni tan sols intenten dissimular.
Per això és la manifestació contra una sentència d’aquests operaris de confiança del PSOE i el PP el que marca l’inici de la rebel·lió de les classes mitjanes catalanes contra un règim corcat des de dins per unes elits madrilenyes que, instintivament, es revolten contra qualsevol límit a la predació dels recursos públics. El TC simbolitza, des de fa temps, l’evidència que l‘actual règim espanyol potser pot caure, però no pas evolucionar. Al capdavall, aquesta fossilització és el que ha acabat amb la carrera de polítics ben connectats com Duran Lleida; amb la biografia de personatges del nivell de Jordi Pujol o amb la preponderància de partits fins ara considerats sistèmics com el PSC.
Si no hi ha possibilitat d’arbitratge no hi ha democràcia, només poder i imposició. Ahir aquest diari avançava que el govern de Madrid ha impugnat el nomenament del comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi i Sunyer, una iniciativa que acabarà davant dels magistrats del TC. Algú té dubtes sobre la sentència? Algú n’analitzarà els fonaments de dret? Algú pensa que el govern de Madrid s’arrisca a perdre? Doncs això.
