El cafè és per a ell, gràcies. Jo tinc un tallat. Amb tot això de la independència… Tanta teoria i full de ruta, i al final ens imposen un 25% de castellà a l’escola i no tenim més remei que acceptar-ho perquè ho diu un tribunal. I jo pregunto, no hauríem de començar a pensar-nos-ho millor, tots plegats? No construirem un estat de la nit al dia sense assumir cap risc ni suar la samarreta. I quan passen coses com aquesta, i l’escola acata la injustícia i el meu govern també, penso que nosaltres, amic, som uns xitxarel·los. Som capaços de construir mil teories sobre la desobediència, repetir fins a l’infinit que s’han de trencar els ous per fer la truita i convenir que només els podrem trencar una vegada per acabar no trencant-los mai. I acabaran podrits a la nevera. I nosaltres, criant malves.
Perquè, saps què? Malgrat totes les piulades, els articles, les manifestacions i la mala llet amb què ens carrega Wert, a l’escola Pia Santa Anna de Mataró faran per nassos les classes de matemàtiques en castellà. Quines coses! Va semblar que els pares que van decidir recórrer a la justícia feien marxa enrere per la por que els seus fills no haguessin de fer classe amb un professor a banda. I què es pensaven que passaria? Vaig escoltar la presidenta de l’AMPA a RAC1. Preguntava amb impotència què havien de fer: el director ha d’anar a la presó? I jo cada dia penso més que sí. No pel pobre director, que no té cap culpa, aviam si m’entens. És que ha arribat un punt que l’obediència a la llei injusta ens fa còmplices a nosaltres; covards, mesells. ¿Per què el govern no protegeix i garanteix la defensa dels mestres, per què els pares no es blinden amb l’escola fins a les últimes conseqüències, i tots a desacatar aquest despropòsit gegantí?
Això és Espanya i sembla que no hi ha res a fer… Viuen amb aquesta incomprensió volguda cap als catalans, amb la dèria de dividir-nos políticament per raó de llengua. Fa dos dies que no paro amb les piulades de denúncia. Suposo que tu duràs la pancarta a la manifestació i ens esgargamellarem plegats contra el ministre de la incultura. L’has vist, no? El vídeo de Joan Tardà encarant-se a Celia Villalobos al Congrés, vull dir. “Esto es el parlamento nacional”, canta ella. I Wert, sorneguer, plantat a l’escó. I en Coscubiela dret a l’hemicicle, solidari, i CiU fent la pregunta que fa confessar al ministre la mentida incendiària als passadissos: el castellà pateix a Catalunya la mateixa persecució que el català durant el franquisme. Indignant, eh? Però amb quatre piulades i les peticions de dimissió del ministre no aconseguirem res. Ja has pensat què estàs disposat a arriscar de debò? Que tenim els ous a la nevera, recordes? Deixa-ho estar: a aquest cafè et convido jo.
