Uns mesos abans del 9N vaig tenir l’oportunitat de parlar amb un alt dirigent d’ERC sobre el procés. El que més em va sorprendre va ser que allà on jo hi veia una consulta simbòlica, el personatge en qüestió hi veia un referèndum.
-Vinculant?
-Naturalment.
-Però els del No no aniran a votar!
-Aquest és el seu problema.
-I el nostre! Jo ja signo, però és que això a fora no ens ho comprarà ningú!
-Al maig hi ha les eleccions municipals, i aquí sí que vota tothom. Les podem fer servir per ratificar els resultats de la consulta.
Això em va acabar de matar. Unes eleccions municipals de caire plebiscitari?! Des de l’amor ho dic, però em va semblar delirant. De la mateixa manera, penso que no té cap sentit que llegim els resultats del dia 24 en clau sobiranista. A les municipals, la gent -o molta gent- vota en termes locals i, si se’m permet, petits. Que si el poliesportiu, que si les aceres, que si aquell és mon cosí i aquell altre jo el conec i és un imbècil. Fins i tot a les grans ciutats hi haurà molts vots en clau local. Estic segura que hi ha barcelonins independentistes que votaran Ada Colau i barcelonins autonomistes que votaran Trias. La gent és així de rareta. Només cal mirar les estrafolàries coalicions de govern que hi ha en alguns municipis per veure fins a quin punt és absurd extrapolar la política local a la nacional.
A més, hi ha regidors d’Iniciativa que són independentistes i d’altres que ens diuen catalufos. Segur que encara queda algun alcaldable independentista del PSC i segur que en alguns pobles els dirigents de CiU són més duranistes que Duran.
Que els resultats seran orientatius? Potser sí, però també ho són les enquestes i també va ser-ho la consulta del 9N. El més o menys ja el sabem. Per molt que el dia 25 tots els titulars facin lectures macropolítiques dels resultats, d’aquestes eleccions no en traurem cap informació fiable. Deixem que el dia 24 les eleccions siguin municipals i preocupem-nos que el dia 27 les eleccions no siguin autonòmiques.
